Internet és una font inesgotable per incorporar temes a les converses, deixant de banda les dosis d’enginy o simple imbecil·litat dels muntatges fotogràfics (o mems). Si el sociòleg Zygmunt Bauman va encunyar el terme líquid per denominar la vida actual, sotmesa a múltiples canvis de forma (d’aquí l’analogia dels líquids i la seva capacitat de prendre la forma del recipient que els contingui), amb Internet, per la seva quasi manca de materialitat (tret dels servidors que guarden en algun lloc la majoria de la informació i, per extensió, de les nostres biografies), es podria parlar d’estat gasós, estirant la metàfora. La capacitat d’Internet per mutar-se, renovar-se i incorporar nous aspectes és d’una velocitat endimoniada.
On queda el periodisme en tot això? Possiblement perquè algun dia el periodisme no es converteixi en el fum d’alguna cosa que algun dia es va denominar el quart poder, cal estar alerta dels canvis. El llibre 10 claus per una fórmula més eficient a partir de l’anàlisi de la innovació digital internacional, amb voluntat anàlitica planteja la innovació en els mitjans digitals centrada en tres països: Estats Units, Gran Bretanya i França. L’estudi, de la doctora en Ciències de la Informació Carmina Crusafon, va ser el guanyador del Premi de Recerca en Models de Negoci de la Premsa de Proximitat, convocat per AMIC (Agència de Mitjans d’Informació i Comunicació), amb la col·laboració Xarxa Vives d’Universitats i el patrocini de Banc Sabadell, ha estat editat en format de llibre atès el seu interès, tal com a la presentació ha destacat Ramon Grau, president d’AMIC, que en la seva intervenció ha aprofitat per destacar el paper del recentment desaparegut Sete Udina, antic president de l’associació i fundador de La Fura, publicació degana de la premsa local, per tirar endavant la iniciativa del premi. El món de la cultura popular també recorda en Sete per la seva tasca com a president de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular.
Tendències en una segona joventut del periodisme local
Crusafon en la seva presentació del treball ha exposat els àmbits principals on el periodisme local lliura la seva batalla, sovint ambigua, sovint cohabitant el camp de joc del servei públic amb el de l’espectre més groc de la premsa. A grans trets el periodisme local no és aliè a la centralitat del concepte de la temporalitat en els mitjans de comunicació, cosa que ha estat així des dels seus inicis, però actualment caldria afegir el terme “economia de l’atenció” [del lector] i com això condiciona el treball a les redaccions. Com també influeix el criteri dels algoritmes, probablement la nova religió d’Internet, que permet analitzar i controlar la informació segons el nombre de visites, de clicks, cosa que ha afavorit el sensacionalisme informatiu o les notícies falses (o post-veritat, terme que ha vingut de la mà de l’elecció de Trump). D’altra banda, aspectes com la publicitat, sobre la qual Crusafon adverteix que no pot ser l’única via de finançament dels mitjans, o la importància que els continguts siguin una “eina de servei cap a la comunitat”, són alguns dels aspectes principals que la doctora en comunicació fonamenta la seva anàlisi.
El llibre ofereix a tall de conclusions deu claus, o consells, en què la majoria dels mitjans dels països estudiats ofereixen bones pràctiques que es poden importar aquí. “Durant les entrevistes amb professionals de mitjans de comunicació he vist com molts parlaven d’experimentar, de detectar i posar en pràctica les noves vies d’optimisme i oportunitats que la premsa local pot tenir amb els seus lectors”, explica Crusafon.
Una redefinició dels mitjans de comunicació sens dubte és necessària i l’estudi 10 claus té un enfocament pràctic, i, dins el seu terreny i els seus objectius, és compatible amb alguns assajos recents que també expressen la necessitat de reformular el model periodístic, cas del llibre de la francesa Julia Cagé, editat per Anagrama, Salvar los medios de comunicación.
