Ja coneixem els guanyadors de la 12a edició dels Premis Recercat, convocats per l’Institut Ramon Muntaner: el Centre d’Estudis de les Garrigues en la categoria Entitat, i Joaquim Mallafrè i Josep Vicent Frechina (ex aequo) en la categoria Persona. El conseller de Cultura Santi Vila va presidir el lliurament dels premis, celebrat al Centre de Lectura de Reus (29 d’abril).
Els Premis Recercat tenen l’objectiu de reconèixer la important tasca que realitzen els centres d’estudis en el conjunt dels territoris de parla catalana i, com que aquestes entitats funcionen gràcies a persones, que en la majoria dels casos s’hi dediquen amb entusiasme de manera voluntària, aquest premi de reconeixement també té una modalitat dedicada a persones vinculades al món dels centres d’estudis.
El Centre d’Estudis de les Garrigues commemora enguany els 15 anys de la seva constitució formal com a entitat cultural. La seva feina continuada i constant s’ha projectat en el territori i més enllà de la comarca, esdevenint un referent per a altres centres d’estudis, institucions públiques i privades, així com per a la ciutadania en general. Des del Centre d’Estudis de les Garrigues s’ha impulsat tot un ventall d’activitats relacionades amb el patrimoni cultural de la comarca en estreta col·laboració amb entitats públiques i privades, entre les quals destaquen les Trobades d’Estudiosos, que han esdevingut l’emblema de l’entitat. A manca d’arxiu comarcal, des del CEG s’ha vetllat especialment per la conservació del patrimoni documental. A més, des de l’entitat s’ha treballat per la recerca, la catalogació, l’inventari i la difusió de la cultura popular de la comarca, per la qual cosa el CEG, des del novembre del 2015, forma part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que depèn de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Joaquim Mallafrè i Gavaldà (Reus, 1941) és professor, escriptor, assagista i traductor. Llicenciat i doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona. Ha estat també docent i catedràtic d’anglès a l’Institut de Batxillerat Gaudí, de Reus i, posteriorment, professor titular a la Universitat Rovira i Virgili de 1989 fins a la seva jubilació, el 2010. És soci del Centre de Lectura de Reus des dels anys seixanta i hi ha exercit diversos càrrecs directius. Actualment és membre de la Comissió Artística del Teatre Bartrina. Entre el 1999 i el 2002 va ser vicepresident de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, corporació de la qual és membre des del 1991, en la qual ha treballat especialment dins la Comissió de Gramàtica i la Comissió de Lexicografia. Soci d’Honor del Centre de Lectura des del 2012. Ha rebut diversos premis i distincions (per la traducció d’Ulisses, per la traducció de Qui a casa torna i pel llibre Llengua de tribu i llengua de polis), i el 1998 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca pedagògica i traductora. Actualment segueix compaginant la seva tasca de traductor amb la participació en esdeveniments culturals de gran magnitud. Des del 2007 és membre electiu de la Fundació Mercè Rodoreda i membre de la seva Comissió Tècnica.
Josep Vivent Frechina i Andreu (Massalfassar, 1966) és crític musical i literari, musicòleg, estudiós de la música i de la cultura popular valencià. És l’actual president de la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià (FIECOV), a través de la qual ha impulsat diversos projectes, com l’intent de fer un recull sistemàtic de la bibliografia comarcal, parcialment encetat i pendent de revisió i actualització. Per altra banda, també va engegar un seguit de gestions davant la UV que van trobar ressò al seu Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial i que van permetre organitzar un seguit de trobades i congressos que periòdicament han aplegat un bon nombre d’instituts i centres d’estudis. L’activitat de Josep Vicent Frechina s’ha desplegat també en un seguit de contactes i reunions amb un gran nombre d’institucions i organismes del panorama cultural valencià (Acadèmia Valenciana de la llengua, Consell Valencià de Cultura, Generalitat Valenciana) i d’altres territoris de parla catalana com ara la CCEPC o l’Institut Ramon Muntaner. De la seva mà s’han produït també alguns contactes adreçats a millorar la visibilitat de la producció dels centres tot cercant fórmules d’intercanvi, difusió i fins i tot comercialització de les publicacions. Per altra banda, també cal destacar la seva tasca com a impulsor de la música tradicional que ha desenvolupat en dues vessants. Per un costat, organitza i col·labora en diversos festivals de música tradicional, i per un altre, ha estat la seva llarga labor de divulgador i estudiós de la música popular en diverses revistes, com “La Roda del Temps”, “Caramella” o “Saó”, entre d’altres.
