Si la societat fos un cos, la cultura seria el seu sistema circulatori. Poca gent l’equipararia amb cap dels òrgans vitals (política, economia, religió…) que més desperten l’atenció de la majoria de mitjans de comunicació. I tanmateix, tothom és conscient (almenys quan s’hi fixa amb atenció) que és imprescindible per qualsevol país que vulgui definir-se com a progressista. Ressaltar aquesta importància és el repte compartit pels participants del debat La cultura catalana al segle XXI. Reunits dissabte 17 de febrer al Centre Cultural Miramar en el marc de l’àmbit cultural del Congrés Participatiu Catalunya i Futur, tots ells han insistit en la necessitat d’introduir la cultura com a eix vertebrador de l’Estat del Benestar, al mateix nivell que l’educació o la sanitat.
Josep Ferrer ha recordat que Catalunya i Futur s’emmiralla en l’experiència del Congrés de Cultura Catalana, conclòs l’any 1977. “A diferència de llavors—ha apuntat el vicepresident quart—no es tracta de mirar, copiar i imitar referents europeus, sinó crear i dissenyar noves propostes”. Catalunya vol formar part dels països capdavanters que reflexionen cap on ha d’anar el món. Oferir-se com un laboratori de proves del segle XXI.
“El debat—ha recordat el responsable de l’àmbit cultural del congrés Esteve León—s’ha organitzat per crear una primera ponència marc sobre les polítiques culturals que Catalunya ha d’emprendre”. Amb aquest objectiu s’ha estructurat en blocs clarament diferenciats: tres dissertacions inicials, a càrrec de Ferran Mascarell, Vinyet Panyella i Mercè Gisbert, que han plantejat les principals temàtiques a deliberar; quinze intervencions breus de destacades responsabilitats en l’àmbit cultural català que han aprofundit en els temes d’anàlisi; i finalment, les aportacions lliures del públic, per tal de complementar, matisar o afegir noves aportacions.
¿És possible crear polítiques culturals que tinguin una visió global, capaç de satisfer el teixit associatiu, les institucions de grandària mitjana, i els equipaments nacionals? Ho és, ha ressaltat la vocal del CoNCA Mercè Gisbert, però “prèviament calen crear espais de debat per cohesionar el discurs cultural”. Tota estratègia que no es plantegi com despertar l’hàbit i interès per la cultura entre la ciutadania, optant únicament en accentuar les ajudes a projectes, esdeveniments, equipaments o promoció, estarà destinada al fracàs. La promoció del consum cultural comença per comprendre la importància de l’àmbit local i associatiu. “Tenim probablement el teixit de cultura popular i tradicional més potent d’Europa. És important tenir-lo present”, ha subratllat. Per aconseguir-ho, ha alertat Panyella, és necessari que els equipaments culturals estiguin dirigits per professionals del sector, i no pas per gestors regits per criteris purament economicistes. En aquest sentit, la directora del Consorci del Patrimoni de Sitges ha reclamat una Llei del Mecenatge capaç d’insuflar nous recursos a les institucions culturals.
Introduint el debat a tots els assistents, Ferran Mascarell ha esbossat el context en el qual cal replantejar les polítiques culturals. L’exconseller de Cultura ha apuntat cinc grans idees des d’on començar a treballar: la certesa que durant els darrers 40 anys (1978-2018) no s’ha aconseguit situar la cultura com eix nacional; la consciència que vivim en una cultura no normalitzada, que ha de combatre el projecte “Madrid, ciutat global”; el “trànsit d’un capitalisme neoliberal cap a un capitalisme del coneixement”; els canvis conductuals produïts per la revolució tecnològica en la qual ens trobem immersos; i la importància, en contra dels tòpics més repetits, de “polititzar la cultura, posant-la al centre dels programes dels partits”.
Durant la ronda d’intervencions s’han plantejat mesures de gran calat per introduir la cultura en el moll de la vida social: ampliar la seva mateixa definició, més enllà de l’assistència a esdeveniments (teatre, museus, cinema, etcètera); insistir en l’accés a la cultura com un dret reconegut per a la UNESCO; interrogar-se sobre quines demandes culturals reclama la ciutadania, concebuda així i no pas com a “públic consumidor”; construir un model orgànic no depenent ni destiinat de manera prioritària al turisme; o bé la necessitat tenir present com afecten les profundes transformacions demogràfiques (envelliment, arribada nouvinguts, trencament família tradicional), entre altres.
L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català –entitat editora de Tornaveu—ha estat representat en el debat per Joan-Ramon Gordo i Josep Viana. El director de comunicacions ha destacat la importància i trajectòria de la confederació, constituïda com una experiència inèdita en els 150 anys d’associacionisme cultural. Al seu torn, el president de l’entitat Josep Viana ha lamentat que malgrat esdevenir una “veritable estructura d’Estat, la cultura popular se senti com la germana pobra de la cultura”. Ha recordat, en aquest sentit, que les expressions folklòriques perviuen com un “reducte d’identitat” en un món altament globalitzat.
Com participar en l’àmbit cultural del Congrés Participatiu Catalunya i Futur?
Tots els ciutadans poden fer les aportacions que consideren més oportunes sobre el futur de l’àmbit cultural a Catalunya al web www.futurcat.cat. Durant els pròxims sis mesos, s’inclouran 20 temes de debat per incentivar l’anàlisi. Es desitja que les propostes que se n’extreguin tinguin un clar component operatiu. A partir d’aquestes s’elaborarà una segona ponència marc de l’àmbit cultural, que serà novament debatuda i replantejada en una segona sessió presencial.
Els organitzadors del Congrés Participatiu Catalunya i Futur destaquen la importància que ciutadans i entitats se’n sentin partícips per poder construir un país on la cultura no sigui un sector o àmbit, sinó aquell bosó de Higgs que cohesiona i dóna sentit a tota la vida.
Ens hi va la sang.
