Quan busques el concepte “bateig civil” a les xarxes socials, apunta l’antropòloga Rosa Canela en l’estudi “Bateig sense aigua. Accions i celebracions civils a Catalunya”, és habitual trobar comentaris pejoratius fent-ne mofa. I tanmateix, no és una pràctica creada recentment ni sense futur aparent. Publicada en el vuitè número de la col·lecció Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya, aquesta recerca planteja l’estat actual d’unes cerimònies que es remunten a finals del segle XIX—a Reus se’n documenta la primera a escala estatal l’any 1870—, tenen una gran acceptació durant els anys de la República i tornen a introduir-se amb força al tombant del nou mil·lenni.
La celebració dels batejos civils, tanmateix, encara no és generalitzada –la celebren únicament el 7,8% dels Ajuntaments catalans—ni exempta de polèmica. La mateixa denominació del ritual, ha generat malestar entre sectors de la població que equiparen la paraula “bateig” amb el vessament d’aigua i la nominació de l’infant. Segons el teòleg Manel Bellmunt, el concepte “no és exclusiu de la immersió en l’aigua, sinó que pesaria el sentit d’immersió (dins) la comunitat”. No seria necessari, per tant, utilitzar altres conceptes encunyats pels Ajuntaments, com ara “cerimònia de benvinguda civil”, “acolliment civil” o “primer empadronament”.
Això no significa, tanmateix, que puguin equiparar-se unes i altres celebracions. “Les cerimònies civils de bateig, casament i comiat—exposa Canela— han estat marcades per una voluntat de singularitzar la persona, a diferència de les cerimònies catòliques de ritus de pas que justament pretenen el contrari”. En una societat progressiva secularitzada, defensa, necessitem ritus de pas públics que singularitzin l’infant sense deixar de tenir la comunitat com a eix de referència. En aquest sentit, l’antropòloga reclama una participació més decidida dels agents culturals, i més concretament els col·lectius de cultura popular, en la promoció d’aquestes festes.
L’estudi posa de manifest la multitud de cerimònies civils de benvinguda que ja es practiquen: batejos d’elements d’imatgeria festiva (com ara gegants, dracs, etcètera), mitjans de transport, campanes, i, en algunes latituds del planeta, fins i tot llibres. Els batejos civils no es plantegen com una opció incompatible amb els religiosos, sinó complementària (si es desitja) a aquests. Una opció vàlida per a tothom, creients o no, i especialment atractiva per aquells models de família no acceptats per l’església.
