Els XXXII Premis Ferran Soldevila han reconegut l’obra ‘‘Llengua i política a la Catalunya del segle XVII, Alexandre Ros i Gomar (1604 – 1656)’, publicada per Editorial Afers. L’estudi Antoni Simón i Tarrés destaca, en paraules del jurat, per “l’enfocament original sobre les relacions entre llengua, poder i nació a la Catalunya del segle XVII”. Durant l’acte de lliurament del guardó, que se celebrarà dimecres 14 de juny (19:00h) a l’Auditori del Museu Marítim de Barcelona, l’autor pronunciarà una conferència sobre els resultats d’aquesta investigació.
La influència de l’estament eclesiàstic en la fortuna històrica de la Catalunya moderna –en l’accepció històrica de l’adjectiu— fou més que notable. La rivalitat entre els partidaris de la dinastia borbònica i els defensors de les constitucions catalanes es fa cada cop més palesa en la mesura que avança la primera meitat del segle XVII. El conflicte amb els moriscos, les pestes, la fam generalitzada i finalment l’enviament de lleves catalanes en les guerres de la Corona Hispànica, augmenten progressivament aquesta tensió. Un conflicte que troba el seu punt àlgid en el combat dialèctic mantingut entre Pau Claris i Pau Duran en les Corts Catalanes, poc després de l’assassinat del virrei-comte de Santa Coloma (1640), i en el qual la Generalitat de Catalunya acaba optant per declarar-se com a República i acceptar (de facto) la guerra contra Felip IV.
En una societat on els índexs d’analfabetisme eren elevadíssims, la lluita ideològica entre els diferents corrents polítics de l’església catalana tenien una importància cabdal. El conflicte polític trobava en els altars un dels principals camps de batalla. És aquest l’escenari on es contextualitza l’obra d’Antoni Simón. En la primera part, hi testimonia el conflicte lingüístic entre el català i castellà, com a llengües d’ús habitual de les confrontades tradicions pactista i absolutista respectivament, que es viu a Catalunya. En la segona, el catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s’endinsa plenament en la figura d’Alexandre Ros. El retrat de la seva faceta literària i intel·lectual permet copsar els arguments esgrimits pel bàndol filipista abans i durant la Guerra dels Segadors.
‘La gran destrucció. Els danys de la guerra civil a Catalunya (1936-1957’ ha merescut una menció especial del jurat. El llibre d’Oriol Dueñas Iturbe, recentment publicat per Pagès Editors, explica l’anorreament de les principals infraestructures catalanes durant la guerra civil espanyola, i el posterior procés de reconstrucció.
