El Congrés Participatiu Catalunya i Futur segueix deliberant quines polítiques ha d’aplicar Catalunya en el mitjà termini. En aquesta entrevista amb Jordi Manyà, el secretari del Consell de Direcció del Congrés destaca la filosofia que ha motivat aquest projecte tan ambiciós i engrescador. I aquesta no és altra que fomentar un debat transversal, això significa que escapi de la creixent polarització de la política institucional, i capaç d’engrescar el conjunt de la ciutadania. Els temps convulsos com l’actual, afirma Manyà, són els més adequats per obrir i aplicar processos de reflexió profunds. Aquest, destaca, és l’objectiu del Congrés. Totes les persones i entitats que hi vulguin participar poden fer-ho a través del portal futurcat.cat
Explica’ns si us plau qui és en Jordi Manyà i quina responsabilitat exerceix en el Congrés Participatiu Catalunya i Futur.
Exerceixo com a secretari del Consell de Direcció de Congrés. Sóc una de les persones que va impulsar el projecte. A més de secretari, intento aportar la meva formació com a enginyer i advocat. La meva àrea d’expertesa principal és el dret en les noves tecnologies. En aquest sentit, actualment imparteixo classes de Dret Mercantil a la Facultat de Dret i Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.
D’on surt la necessitat de fer el congrès? Quins objectius té?
Efectivament, el Congrés participatiu Cataluny a i Futur, és un projecte no prou conegut. Suposo que aquest fet respon a dues raons bàsiques. D’una banda, el contingut del congrès sembla complex, tot i que en el fons es tracta d’un assumpte tan senzill com reflexionar sobre el model de societat que i mirar de consensuar com ha de ser el país en el que Volem viure. En aquest sentit, volem deixar clar que no es tracta d’un projecte destinat a experts, sinó al conjunt del teixit social de Catalunya. No es pot intentar dissenyar models socials sense partir de l’experiència quotidiana de cadascú de nosaltres. Per l’altra, vivim en un moment històric molt convuls en el qual la ciutadania participa de multitud d’iniciatives, i cadascuna d’elles té més probabilitats de quedar difuminada. Aquests dos factors -aparent complexitat i saturació de projectes -expliquen el poc coneixement del Congrés.
En què es diferencia el Congrés Catalunya i Futur? Quins elements innovadors presenta respecte altres propostes semblants?
El Congrés Participatiu Catalunya i Futur vol promoure una reflexió transversal, en la qual hi pugui participar qualsevol persona independentment de la seva ideologia, sobre un model de societat nou. Es tracta d’aturar màquines i sospesar cap on volem avançar a mitjà termini. Es vol superar la lògica dels partits polítics, sovint condicionada pel curtterminisme, i també la dicotomia entre partidaris i detractors de la independència que està instal·lat en el debat públic. Els trets diferenciadors són aquests: no partir d’una ideologia previ i comptar amb la implicació decisiva de la ciutadania.
Els promotors del Congrés són acadèmics. Això pot refredar la participació de la ciutadania?
No del tot. En el grup de gent que organitza el Congrés hi ha acadèmics, cert, però la majoria no en son. El Congrés Participatiu ha esat dissenyada per etapa. En la primera, hem preguntat als acadèmics quins models possibles hi ha en cadascun dels àmbits tractats. D’aquesta manera es volien assentar les bases del debat. La funció dels experts ha estat únicament la de dibuixar escenaris. Els impulsors del Congrès no ens decantem, acceptant o rebutjant, qualsevol d’aquests escenaris. Senzillament els presentem a la societat perquè tinguin més capacitat d’anàlisi a l’hora de fer les seves aportacions.
Quins són els àmbits del Congrés?
En primer lloc, m’agradaria apuntar que cadascun dels àmbits d’anàlisi inclou múltiples apartats per a tractar cada matèria amb major profunditat. El primer dels àmbits, anomenat ‘Catalunya al món’, desitja plantejar quina és la nostra situació en l’esfera internacional i quines aportacions podem plantejar més enllà de les nostres fronteres. Un segon àmbit tracta sobre ‘Una societat cohesionada’, entès aquest des d’una òptica àmplia que incorpora el debat sobre cultura, sanitat, mitjans de comunicació, educació, serveis socials, etcètera.Hi fem cabre tot allò que seria estat del benestar. El bloc ‘L’equilibri amb la natura’ tracta de totes les qüestions relacionades amb l’ecologisme: energia, medi ambient, polítiques fluvials, recursos… El quart àmbit debat sobre ‘Un model econòmic sostenible, equitatiu i eficient’. Entre altres aspectes, es plantegen quines polítiques públiques, com ara la renda bàsica, poden contribuir a una societat més igualitària. ‘La governança’ també és un dels grans àmbits sobre els quals volem reflexionar, posant èmfasi en quines mesures es poden prendre per tenir una estructura funcionarial moderna. Finalment, un darrer àmbit tracta ‘L’Estat, una eina al servei de la societat’, que vol aprofundir sobre les polítiques de proximitat que podem implementar les institucions.
Com poden participar les entitats en el Congrès Participatiu?
Catalunya és un país amb un teixit associatiu impressionant, difícilment comparable a qualsevol altre país del món. Això significa que el grau de capacitat de relacionar-se de les persones és immens. Des del Congrés Participatiu Catalunya i Futur hem d’aprofitar aquest gran potencial. Les entitats són una llavor d’on poden brotar moltes i molt bones idees. Per això volem fomentar els debats col·lectius en el marc de les entitats. Les propostes debatudes per un grup acostumen a ser més enriquidores que les fetes per a particulars.
Quin és el full de ruta perquè les conclusions puguin ser aplicables?
M’agradaria fer una reflexió prèvia. La política és l’art que tenim de governar-nos com a col·lectivitat. A vegades s’equipara “política” amb les accions que fan els partits polítics, i això no és cert. Estem vivint un moment de canvis convulsos. Com ha passat en altres etapes històriques -com ara la Revolució Francesa, la Revolució soviètica o fins i tot el moviment hippie dels anys 70, vivim en un moment procliu a la reflexió. El procés és un factor, però també l’emergència d’internet a les nostres vides, i molts altres factors.
Quines mesures planteja el Congrés perquè les conclusions que se n’extreguin siguin aplicables?
Com comentava, ara estem en un moment d’exploració d’escenaris per part dels experts. Algunes de les seves conclusions ja han estat publicades al web futurcat.cat. Quan hàguem finalitzat aquesta fase, posarem aquests posicionaments a disposició de la societat. Crec que aquest retorn a la societat ens ajudarà a definir les prioritats que tenim com a país, i també detectar aquells preceptes que voldríem que figuressin amb rellevància constitucional.
Quina és l’actual relació entre Catalunya i Futur i Exigents.cat? Són dos projectes diferenciats
Exigents.cat vol ser un grup de reflexió que proposa projectes. A diferència del Congrés, té un marcat caràcter independentista. No té la funció de recollir les aportacions de la societat, sinó d’exercir com a lobby i dinamitzador d’iniciatives diverses.
Vivim en un moment d’atropellament de garanties i llibertats bàsiques. Es podria pensar que es millor lluitar per la defensa d’aquests drets que pensar en propostes a mitjà termini?
De la mateixa manera que tendim a creure que la política és cosa dels polítics, a vegades també ens desentenem de la lluita pels drets socials i cívics que hem aconseguit conquerir. Respecte de les llibertats democràtiques, no podem despistar-nos. Si avui ens prenen un dret, ens costarà molt més recuperar-lo demà. Tenim dret a tenir drets.
