Cada 15 d’octubre (o el cap de setmana més proper, que ja sabem com va això del calendari i les vacacions pagades) té lloc al Vendrell la fira de Santa Teresa, que amb orígens agropecuaris està documentada ja en 1843. Aquest esdeveniment, més aviat que una fira de bestiar i productes agrícoles ja és tot una mostra de poder de capitalitat comarcal -sempre tenint en compte la utilitat i l’objectivitat amb què es van determinar les comarques- i s’hi pot veure de tot, absolutament de tot. Us ho ben prometo, encara que sigui de mal gust.
Aquesta fira, com la de Sant Úrsula a Valls, té una gran diada castellera associada, enguany una mica descafeïnada, però a la Plaça Vella s’hi han pogut veure alguns dels millors castells d’aquesta segona època d’or: recordo el 5/9f, el 2d9fm el 2/8sf, el 4/9sf o el 3/10fm fets per les colles de fora, però també cal tenir en compte que va ser la plaça que va viure el primer 3d8 del segle XX, i alguns dels castells més importants dels Nens, una de les colles històriques del país.
Si hi ha castells, evidentment, hi ha d’haver gralles; tot i que a la capital del Baix Penedès, potser és a l’inrevés i les gralles van per davant els castells. És l’únic lloc del país on es poden veure els instruments de la cobla de grallers més antics i autèntics tocats amb més naturalitat i savoir faire. I ho discutiré amb qui vulgui, quan vulgui i a poder ser a Badalona. El diumenge 16 comença, com no pot ser, amb les airoses matinades. Comença el dia. Només ens falta parlar de la “Cercavila de grups de cultura popular del Vendrell”. Ull viu! Amb aquest nom vaig haver d’acostar-me a la Viquipèdia -no cal que us expliqui les meravelles d’aquesta enciclopèdia gratuïta en línia, oi?- a buscar el concepte. Segons Pere Porcel a Clásicos en Jauja. La historia del tebeo valenciano (València: Edicions de Ponent, 2002:11), la Cultura popular és un “conjunt de manifestacions culturals produïdes o consumides per les classes populars, en contraposició a l’alta cultura o cultura acadèmica, centrada en mitjans d’expressió socialment excloents considerats superiors i elitistes”. La consulta, ja em feia pensar que sortirien, grafiters, esqueiters, rapers o gent vestida d’anime. I res més lluny, va sortir el seguici.
Davant de la parroquial de Sant Salvador i sota l’atenta mirada de l’Àngel Tobías es col·loquen els diferents balls, esperant de sortir a fer el tomb. Hi ha el Ball de Diables i també els Diablons, que per molt que ho semblin no són els nens del ball, són un grup totalment diferent; l’àliga i l’aligueta, el lleó i el lleonet, i el drac; també els gegants i els nans. I el reguitzell de balls de la Lira, les panderetes i la bolangera, i l’Embarcada: el ball de bastons, el de valencians, el ball de gitanes, el de panderos, el de pastorets, el de cintes, el de faixes i el ball de cercolets, el de figuetaires i el de la Patatuf – que deu ser el nom de la geganta a qui acompanyen un seguit de nens molt bufons que surten a gaudir del dia de Santa Teresa. No hi havia els cavallots. La bona obra d’aquesta cercavila és que no hi ha duplicitats ni còpies infantilitzades dels balls -per això hem d’obviar els diables i els diablons, l’àliga i l’aligueta i el lleó i el lleonet- i que cada comparsa té unes característiques especials: hi ha balls per diverses etapes vitals, diguem-ne així. L’altra cara és que es corre el risc, i penso que al Vendrell caminen massa prop de l’esmolat fil del ganivet, de convertir-se en el dia de la mainada, que tot es faci per, i per a, els nens.
Santa Teresa és important pel Vendrell. El Vendrell és el bressol d’algunes manifestacions rellevants de la nostra cultura i la festa, com a part troncal de la societat no pot ser un joc de nens. És necessari que els infants participin del dia a dia de la seva ciutat i sortir en un ball és una opció més que apropiada. Moltes vegades es fan adaptacions i noves aportacions pel bé de la canalla i els infants també han d’aprendre observant, participant passivament, de vegades no cal més que anar, agafar lloc i veure passar un seguit de gent disfressada per davant, o no és això el que fan a Disney World?
