Durant dècades, en Joan-Ramon Gordo ha destacat entre aquesta tipologia d’activistes més avesats a una mirada estratègica. Una tasca que ha desenvolupat des de diferents organitzacions, però sempre amb la mateixa voluntat: augmentar el prestigi dels col·lectius de cultura popular i la incidència pública que tenen en el conjunt de la ciutadania.
Un escrit d’aquestes característiques seria massa breu per repassar tota la trajectòria del Joan-Ramon. Sí que ens agradaria, però, fer valdre tres organitzacions on ha deixat una profunda petjada: la Promotora d’Espectacles l’Enllaç -tan important en la recuperació de la cultura festiva des de mitjans dels anys setanta-, el Servei de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya -fonamental, a principis dels anys vuitanta, per entendre el sorgiment i consolidació de les federacions de cultura popular- i l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), experiència associativa única que ha contribuït decididament a gestar i consolidar. Tampoc podem deixar d’esmentar el protagonisme que va desenvolupar en l’organització de l’Any Clavé i el lideratge que segueix exercint com a president de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell de Ripollet.
Juntament amb el president-fundador Antoni Carné, en Joan-Ramon Gordo ha estat una figura clau en el sorgiment de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. Si ens posem en context, sabrem calibrar la dificultat que tenia l’empresa i l’èxit amb la qual es va escometre. Mai abans s’havia plantejat la constitució d’una entitat de tercer nivell capaç d’aixoplugar les federacions de l’àmbit festiu. A diferència dels anys vuitanta, es tractava d’una iniciativa que sorgia des del mateix associacionisme cultural, sense l’acompanyament de les administracions públiques.
Mai abans, insistim, s’havia sospesat crear una confederació capaç d’exercir com a agència comunicativa, exercir d’eina de pressió per a exigir una legislació més favorable, i impulsar la reflexió i la investigació en l’associacionisme cultural. Totes les plataformes que s’han impulsat per aconseguir aquests objectius -Tornaveu, Canemàs, Agenda de l’Ens, Beca de l’Associacionisme Cultural Català, Banc Digital de Continguts de la Cultura Popular- han tingut en en Joan-Ramon Gordo un dels seus màxims promotors.
Poques persones com ell són més conscients de la necessitat que els col·lectius de cultura populars es relacionen entre ells. “Hem de substituir la lògica del mosaic per la del teixit”, li hem sentit dir algunes vegades. Estar en contacte no és suficient, és necessari que els festers de les diferents expressions tradicionals compartim projectes i iniciatives comunes.
Després de divuit anys vinculats a l’ENS, en Joan-Ramon ha presentat la dimissió com a director de publicacions. Des de la Junta Directiva volem expressar un agraïment immens per la tasca que ha desenvolupat com a coordinador dels Debats al Territori (2002-2004), coordinador de la confederació (2005-2014) i director de publicacions (2015-2020). Un reconeixement públic que estem convençuts que secunden totes les federacions de cultura popular del Principat.
Segur que els teus coneixements i la teva experiència ens seguiran sent d’una gran ajuda. Moltes gràcies, Món.
