Per les xarxes veig esborronat com la Guàrdia Urbana de Barcelona actua, al meu entendre desproporcionadament, amb violència innecessària davant d’un suposat incompliment horari en el tancament d’una festa de celebració dels 49 anys de l’Esplai de la Parròquia de Santa Maria del Pi. Una situació que en el cas de ser certa es resol amb un procediment sancionador i avall que fa baixada, i si cal ja presentarem recurs, no cal gasejar ni estomacar a ningú.
L’esborronament i el dolor en veure les imatges és intens per molts factors, principalment perquè veig com s’estossina a nois i noies compromesos amb el barri, que dediquen el seu temps lliure a compartir-lo amb els infants i ho fan des d’una voluntat individual i col·lectiva de gestionar el lleure i millorar les condicions de l’entorn, en un entorn complex com és el de Ciutat Vella. En definitiva son ciutadania organitzada que volen una ciutat millor, i la lluiten dia a dia, dissabte a dissabte, colònia a colònia, per aconseguir-ho. Només per això tot el respecte del món.
És cert que la meva mirada empàtica cap als esplais i caus és esbiaixada, he estat nen d’esplai, monitor d’esplai i pare d’esplai, i si em permeteu posar-li èpica al tema vull morir sent d’esplai. Fet aquest apunt biogràfic voldria constatar que els caus i els esplais viuen temps incerts, molts d’ells orfes de locals d’on han estat foragitats inexplicablement, la totalitat d’ells remant a contracorrent en una societat on els valors en voga no són precisament els que es poden viure i es troben en l’ADN dels esplais i els caus. Honor i glòria per a ells.
Per altra banda, els fets succeïts aquest passat cap de setmana al Pi encenen la llum d’alerta un cop més en la gestió que es fa de l’ocupació de l’espai públic. Aquest dissabte l’esplai del Pi van ser les víctimes, però i demà qui serà? Una colla de diables? De gegants? Una festa del casal d’avis? Tant se val, però sabem que viurem més episodis d’aquests tipus, és per això que l’esplai del Pi som tots.
Les autoritats municipals ens ho posen cada cop més difícil: més paperassa, llicències, assegurances… i tot plegat per exercir quelcom tan normal i natural com és el fet de relacionar-nos, de socialitzar-nos, de conviure en l’espai que a tots ens és comú, el carrer. L’ús de l’espai públic per part de la ciutadania és un aspecte molt important, perquè afecta el moll de l’os de quin model de ciutat volem per tots plegats i en conseqüència les polítiques que en aquest sentit s’han de dur a terme.
A hores d’ara (23 de maig a les 18 hores), o jo almenys ho desconec, no hi ha cap explicació oficial dels fets. Sembla que els responsables amaguen el cap sota l’ala, no se’ls veiés la vermellor a les galtes, sabedors que qualsevol declaració o moviment sobre aquest afer alimentarà i donarà munició als rivals electorals, cosa que és molt inquietant i decebedor. I un altre supòsit que justificaria aquest silenci, que en siguin còmplices i promotors per omissió i deixadesa de funcions, més inquietant i decebedor encara. Ja va sent hora que es depurin responsabilitats, el dilluns després de les eleccions serà massa tard, no tindrà cap credibilitat i la majoria de mortals no ho entendrem.
No crec en les casualitats i menys en campanya electoral. Recordem que la Guardia Urbana de Barcelona ha estat un col·lectiu molt bel·ligerant amb l’alcaldessa des del minut zero de la seva entrada a l’ajuntament ara fa dues legislatures, només cal fer una cerca de notícies i les entrades sobre el tema es compten per centenars. Per altra banda, fa de mal pensar que un cos policial s’apunti a crear un conflicte on les conseqüències mediàtiques, socials, d’opinió, etcètera, poden ser similars al que es volia generar al barri de la Bonanova amb el tema fallit dels okupes.
Sigui com sigui, i tal com informa el comunicat de la Parròquia de Santa Maria del Pi, el “proper divendres 26 de maig a les 17:30 a la plaça Vicenç Martorell hi ha convocada una mobilització com a mostra de suport a la tasca que es fa des de l’Esplai del Pi i com a mostra de rebuig i condemna dels fets esmentats”.
