En un món cada vegada més mecanitzat i procedimental, l’associacionisme cultural és un petit reducte d’agilitat i frescor. Dimarts 9 de maig, un grup d’activistes van tenir la idea de celebrar un debat polític sobre les polítiques de cultura popular a Barcelona. Aquest dilluns, tot just havien passat sis dies, ja teníem cinc candidats amb representació política a l’Ajuntament reunits al Centre Artesà Tradicionàrius: Max Zañartu (ERC), Jordí Martí (Barcelona en Comú), Xavier Marcé (PSC), Joan Rodríguez (Trias per Barcelona) i Jordi Daura (Valents).
David Rosselló i Amadeu Carbó van ser els moderadors del debat, que es va estructurar en quatre blocs: equipaments, acció subvencional, patrimoni festiu i ocupació de l’espai públic, i drets culturals. Algunes de les propostes que van generar més consens són la necessitat de disposar d’almenys una Casa de la Festa en cada districte, establir un criteri únic a tota la ciutat en la concessió de permisos, o bé impulsar mesures per agilitar les subvencions i assessorar les entitats en la presentació i justificació dels projectes que volen optar a recursos públics.
Des d’Esquerra Republicana de Catalunya va defensar-se a una reformulació substancial de l’Institut de Cultura Popular de Barcelona (ICUB). Per Max Zañartu, aquest canvi en la filosofia de fons implica transformar “l’estructura productora” de l’ICUB en una “estructura dinamitzadora, que faci més acompanyament a les entitats”. En una línia semblant, el candidat d’ERC va emplaçar que es fomenti l’autogestió del teixit associatiu en les Festes Majors, i tenir presents les colles de cultura popular a l’hora de fer canvis en la via pública. Zañartu també va posar l’èmfasi en crear sinergies en polítiques culturals i educatives, crear un mapa d’equipaments per aconseguir un equilibri territorial, i la creació d’una T Cultura per evitar l’exclusió a la vida cultural per motius de renda.
En l’actual context inflacionista del preu del sól, Jordí Martí (BeC) considera que l’Ajuntament ha d’adquirir terrenys “per espais municipals, però també per cedir-los als ciutadans (…). En aquest àmbit -va remarcar- la cultura popular i tradicional és un dels elements fonamentals”. Una proposta que lliga amb un altre eix programàtic de Barcelona en Comú, que passa per reforçar l’activitat comunitària (inclosa la prestació de serveis municipals). Martí també va advocar per reconèixer la diversitat creixent de Barcelona. “La ciutat ja no s’atura per Sant Joan o Nadal, actualment ningú té el monopoli de la construcció simbòlica”, va defensar. Les polítiques d’interculturalitat, va concloure, són una eina per evitar una societat fragmentada i els conflictes que en sorgeixen.
Xavier Marcé va obrir un debat sobre els protocols festius: “la cultura popular i tradicional, si es converteix en un espectacle, és una altra cosa. La litúrgia de la Mercè existeix -va preguntar-se- o acaba sent un conjunt de festivals?”. Encara en aquest àmbit, el representant del PSC va suggerir que l’Ajuntament, en col·laboració amb les entitats, ajudés a implementar protocols festius a les Festes Majors dels barris. Per facilitar l’activitat dels col·lectius de cultura popular, Marcé va proposar acords pressupostaris macro -saber quants diners disposa el sector- i micro -establir convenis amb les entitats representatives. En paral·lel, va assenyalar que s’ha de trobar un equilibri centre-ciutat (ICUB-districtes), i entre altres mesures, replantejar la missió dels equipaments culturals de proximitat, “no tant com a seu d’entitats, sinó com a llocs on repensar la cultura”.
Trias per Barcelona va prometre la creació de la direcció general de cultura popular a l’ICUB. Joan Rodríguez va manifestar que “a vegades hem trobat manca de sensibilitat” de l’Ajuntament per la cultura popular. En concret, va denunciar la manca de presència institucional a la vigília de les Festes de la Mercè i el “maltractament” a les Festes de Santa Eulàlia, que des de la candidatura es vol reforçar i descentralitzar. Preguntat pel Pla de Drets Culturals aprovat aquesta legislatura per l’Ajuntament, Rodríguez va respondre que el mantindria vigent, i va afegir que la Llei de Drets Culturals -en procés de tramitació al Parlament de Catalunya- ha de dotar més recursos culturals als municipis. En coincidència amb altres companys de debat, va compartir la voluntat de fer arribar la cultura popular a les escoles i treballar en els protocols festius.
Per Jordi Daura, “l’Administració ha d’intervenir poc, però acompanyar molt”. Per fer-ho possible, va reivindicar que es recuperi el pla de locals i “reformar la ciutat en clau cultural”. A tall d’exemple, va manifestar que molts ateneus necessiten obres de rehabilitació i que les colles de gegants i bestiari tenen problemes per guardar la imatgeria festiva. Des de Valents també es defensa una millor coordinació entre administracions, facilitar el diàleg entre festers i associacions de veïns i comerciants (per conciliar la festa amb el descans veïnal), i en el capítol de les subvencions, no tenir en consideració les polítiques d’igualtat o interculturalitat en la valoració dels projectes presentats.
Podeu escoltar totes les intervencions del debat electoral al web del Fes ta Festa
