La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural va organitzar dijous passat una jornada sobre com la cultura popular incorpora la diversitat. Ho va fer a partir de diverses taules en què es va abordar com les polítiques locals incorporen la diversitat a les celebracions locals, així com la manera d’abordar els conflictes que produeix avui el fet d’incorporar altres mirades i sensibilitats a la cultura popular.
Es pot resumir l’esperit d’allò es va dir a la jornada diríem que cal obrir les decisions sobre els continguts de les festes populars a la participació de les entitats i els col·lectius, cal incorporar noves expressions de cultura popular i cal revisar les celebracions per tal de respondre a les noves sensibilitats, especialment amb els referents simbòlics del colonialisme. L’objectiu que se sol assumir com a implícit o explícit en aquest procés de reconeixement i incorporació de la diversitat cultural és el de la convivència.
Però em pregunto per què vinculem el reconeixement de la diversitat a la convivència? Sembla una pregunta amb una resposta òbvia. Però no ho és tant, perquè de la resposta que donem a aquesta pregunta ens sortirà el model de tractament de la diversitat que volem aplicar a les nostres celebracions locals. Volem treballar per la convivència perquè pensem que la diversitat cultural és potencialment conflictiva? Volem donar espai a les diferents formes de celebració popular perquè és una manera de resoldre l’accés als drets culturals de cadascú? Quin és l’objectiu?
En el seu llibre L’art de ser humans (Edicions Destino, 2025), David Bueno afirma que les arts actuen sobre els estats emocionals, tant els individuals com els col·lectius, de manera que generen estats de curiositat i confiança. Per tant, que en l’espai públic es produeixin celebracions de diferents menes i maneres és una oportunitat per a crear curiositat entre els vilatans. Que a més a més, siguin recurrents, que formin part del paisatge quotidià, fa que aquesta curiositat pugui esdevenir costum, i finalment invitació a participar. En definitiva, allò que és conegut, visible i proper genera confiança.
L’objectiu d’unes celebracions que continguin la diversitat de sensibilitats, expressions i formes de celebració és que les puguem compartir, de la mateixa manera que compartir espai públic ens porta a la sociabilitat compartida. I de la mateixa manera que una escola no segregada ens porta a compartir espais de creixement i de sociabilitat amb persones de perfils socials diversos. I de la mateixa manera que un espai comunicatiu compartit ens permet construir una mirada col·lectiva sobre nosaltres com a subjecte polític.
Podríem continuar afegint-hi diferents esferes en què la sociabilitat és fonamental per a estructurar espais públics compartits independentment de la classe social o de l’origen geogràfic. De fet, podríem dir que tot el nostre sistema democràtic depèn de la possibilitat de construir un espai públic de confiança. Les celebracions locals, les celebracions de la cultura popular, sens dubte hi contribueixen.
