Arriba Nadal i deixem florir els somnis infantils damunt d’un full de paper que porta per títol “Carta als Reis d’Orient”. Com ja vaig explicar fa dos anys en un altre article, hi ha joguines que no passen de moda: playmobils, legos, Tamagotchis, disfresses, cotxes, jocs de taula, etc. I la sempre somniada bicicleta, que lògicament s’adapta a les necessitats de cada edat.
Però d’entre aquests regals, n’hi ha pocs, molt pocs, que tinguin relació amb la cultura popular i tradicional de casa nostra. Els infants de Solsona potser podran rebre la nit de Reis un “Gegant boig” de peluix o una Geganteta del Carnaval de Solsona. Els infants de Vic també podran trobar a les parades de la fira de Nadal els gegants de la ciutat fets com a ninots de peluix. Però a quants pobles i ciutats més del país hi trobarem aquesta oferta?
A la botiga de joguines “El petit gegant” de Vilassar de Dalt hi he trobat un patufet fet per la Pilarín Bayés que segur que amb una bona dosi de màrqueting tindria molt d’èxit, perquè, com tot el que fa la Pilarín, té moltíssima gràcia. Aquesta botiga està especialitzada en la venda reproduccions de gegants dels pobles i ciutats del país, la qual cosa la converteix en un lloc molt singular. I dic “singular” perquè costa molt de trobar joguines que tinguin relació amb la cultura popular i tradicional. A Productes de la terra, he descobert un joc de taula sobre castellers, però que està exhaurit, no sé si per l’èxit del producte, o per la manca de continuïtat en la seva fabricació.
Sé que l’ofensiva de la cultura de masses, també en les joguines que atrauen els infants, és molt difícil de contrarestar amb productes que potser no tenen tantes llums que s’encenen i s’apaguen, o que emeten sons. Però segur que aquells que fan la feina dels Reis d’Orient podrien valorar opcions que vinculen els seus fills a la cultura d’arrel si trobessin un bon assortiment d’aquests productes, per exemple, a cadenes que acostumem a fonamentar el joc educatiu com l’Abacus o d’altres, o bé a través de portals catalans de venda de joguines a internet.
Promoure una cultura de la joguina que connecti amb la cultura d’arrel seria molt interessant, de la mateixa manera que ho seria si connectés amb la fauna i la flora autòctones, en comptes d’omplir els aparadors amb lleons, girafes i ossos polars. No pas perquè no cregui que és important que els infants aprenguin a reconèixer aquests animals o altres patrons de representació cultural, sinó perquè entenc que amb aquesta mancança els estem formant en el desconeixement de la seva pròpia cultura i del seu propi entorn. I ja se sap que allò que no es coneix no es pot estimar.
1
