A casa no hi caben tots els llibres. És un fet que ens passa a moltes famílies. Els pisos són massa petits o hi tenim poques estances on posar-hi una prestatgeria només per als llibres.
A Biblioteques particulars de Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2014), entrevistada per Jaume Subirana, Simona Škrabec explica que intenta no tenir una relació sentimental amb els llibres. Per tant, si no els ha de tornar a llegir no li fa res donar-los. Al costat dels altres entrevistats, que acumulen un munt de llibres, aquesta afirmació em va sorprendre i em va fer adonar que és bo que els llibres circulin de mà en mà. Jo mateixa havia viscut mitja vida amb el somni, forjat des de petita, de posseir una gran biblioteca. Hi va haver un moment en què semblava que ho podia fer perquè vivia en una casa molt gran, però això va durar poc. Igualment, malgrat el poc espai que tenia, em delia per acumular llibres.
A partir dels cinquanta anys, en canvi, vaig sentir la necessitat de despendre’m dels llibres que no tornaré a llegir, o que han arribat a casa sense que jo els hagi escollit, sinó per un regal o per un compromís institucional. O aquells llibres que són passatgers, com els estudis o els informes anuals de sociologia d’algun àmbit (joventut, immigració, etc.). Molts d’aquests darrers han anat a parar al despatx de la UAB. En general, l’acumulació de llibres a casa és un problema. Abans era una manera de construir un estil de vida, un estatus cultural. Els llibres t’acompanyaven com una part de tu mateixa fins al final. Però en realitat això no deixa de ser una necessitat que hem creat. Tinc amics i coneguts que quan s’han fet molt grans han volgut despendre’s dels seus llibres, donar-los a fi de bé, però han sabut trobar a qui. És a dir que en algunes cases hi manquen llibres, i en d’altres no saben què fer-ne.
Per això les millors biblioteques són les que compartim, les que ens permeten fer circular els llibres entre diverses mans, les que els posen a l’abast de la gent que potser no en pot comprar tants com voldrien. Això és el que fa l’associació Llibre Viu de Mataró. Donen vida als llibres a través d’un segon, tercer o quart ús. El cas és que recuperen llibres que no tenen valor comercial i que a casa potser ens fan nosa. És a dir, que no són de rabiosa actualitat, però segur que són de bona lectura. Ells mateixos també fan una selecció i en això també ens ajuden a tirar (sí, tirar!) alguns llibres que ja estan en mal estat.
Llibre Viu és un espai d’intercanvi. Tu hi pots portar llibres i també endur-te’n. Confesso que faig col·lecció d’un autor clàssic gràcies a ells. Els voluntaris de l’associació també classifiquen els llibres i els endrecen a l’espai que tenen per exposar-los i al magatzem. Mouen al voltant d’uns 120.000 llibres, entre els quals els que destinen a les biblioteques del Paraguai, en un acte de solidaritat internacional que té el foment de la lectura com a motiu. És una manera de fer que els llibres siguin vius, i que també ho sigui la nostra biblioteca particular. També és una manera de dinamitzar el barri de Rocafonda, de crear un espai de participació cultural i de fer créixer la biblioteca compartida entre molts. Perquè els llibres siguin cultura popular, cal posar-los a l’abast de tothom, donar-los vida i fomentar la lectura.
