Sou de grans museus o de petits museus? Us mou la megalomania o la curiositat? No és que vulgui desmerèixer pas els grans museus, ni aquells que contenen les obres, els monuments o les restes més rellevants del passat de la nostra cultura. Però la veritat és que darrerament trobo molt poc atractiu passar l’estona fent-me lloc entre la gentada per admirar un sol quadre, o passejar per passadissos eterns observant una amalgama de tresors culturals que hom diu que has de veure alguna vegada abans de morir. L’anomenat síndrome d’Stendhal de sentir-se aclaparat per l’enorme bellesa de l’art conservat ha estat substituït per la pressa i per l’angoixa de no poder observar amb la calma i el capteniment necessari les grans obres d’art a causa de la gernació que sempre tenen al seu voltant.
Hi ha dos tipus de museus, els que han esdevingut repositori de “tresors”: el Louvre, el Prado, el Thyssen… I els museus que tenen un relat, que t’expliquen una història o un personatge. Molts d’aquests són museus locals o museus creats per associacions. Són museus que neixen de la necessitat d’una comunitat d’explicar-se, com és el cas de casos tan dispars com el Museu de l’Estampació de Premià de Mar, museu local per excel·lència, que explica un aspecte important del patrimoni i de la memòria local, o bé el Museu de la Migració Xinesa de Nova York, museu creat per una comunitat que requereix un espai propi on explicar la seva història.
Si voleu conèixer com la història ha marcat les diferents comunitats humanes, si voleu fer l’exercici d’imaginació sociològica que proposava Charles W. Mills, és a dir, comprendre la connexió entre la biografia dels individus corrents i la història, aneu a un d’aquests petits museus que relaten el llegat d’una comunitat local. Si voleu entendre la relació entre les vides del passat, les seves lluites i els canvis socials que ens han fet ser com som ara, us cal visitar la casa-museu de la pintora Carme Rovira a Vilassar de Mar, el Museu de la Mina Vella, o el petit museu del far de Calella.
Els petits museus contenen moltes històries que ens aproximen al coneixement del nostre passat, a la comprensió de la nostra cultura i a les aportacions de valor que tenim en el nostre entorn, o bé en el dels altres. Per això celebro que el Consorci de Turisme del Maresme hagi tingut la idea de crear el Passaport dels Museus, com una manera d’incentivar les visites als 27 museus que hi ha a la comarca. Promoure els museus locals és una manera de fer valdre el nostre patrimoni cultural.
