Amb la tornada a la feina -els que tornen i els que tenen feina- els que ens movem per algunes comarques del país hem començat a veure uns enormes i temibles vehicles agrícoles per les nostres carreteres: les veremadores. Aquestes moles metàl·liques serveixen per veremar la vinya emparrada i transportar part del raïm cap als cellers.
Aquestes màquines han anat substituint, tot i que no del tot -encara-, les colles de veremadors, els esmorzars a la vinya, les portadores, els semalers, els pitjots, els matxos i les mules, els carros… Algunes accions, paraules, eines i fets que ja només trobem en festes o trobades de recreació històrica o exposades en museus, cellers i centres d’interpretació.
Amb les veremadores i el nou curs volem presentar una nova visió en aquesta nostra secció del primer dilluns de cada mes a Tornaveu. Per això ens centrarem en l’art -així xerrem del que sabem- i patrimoni de la nostra cultura popular.
Per això, i com serà cosa habitual, comencem amb el típic i tòpic de setembre: la verema. La peça escollida, però, segurament, no serà la més òbvia o típica i tòpica. El recurs fàcil és buscar alguna festa lligada al vi, la vinya o el cava. Però el millor és cercar una obra o peça que no sigui de les habituals. Així que anem cap al MNAC…
Dins del gran Palau Nacional, aixecat per l’Exposició Internacional -que no Universal- del 1929- trobem les meravelloses pintures del celler de les Galeries Laietanes. Un conjunt pintures murals al tremp de Xavier Nogués amb entranyables figures de borratxets, llegendes i inscripcions, que suggereixen l’humor universal de l’artista. L’obra fou realitzada cap al 1915 i forma part del conjunt de grans murals privats que va fer l’autor al llarg de la seva carrera.
El conjunt de pintures murals foren arrencades del celler de la galeria, en el moment que passà a ser un magatzem. Venudes a la Sala Parés de Barcelona, la gran majoria foren adquirides pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, on ara s’exposen.
Molt proper a aquest conjunt, trobem els plafons ceràmics de la Cooperativa de Pinell de Brai. Una de les catedrals del Vi, dissenyada per Cèsar Martinell i que comptà amb un gran fris ceràmic que cobreix una línia per tota la façana d’escenes semblants a les del celler de les Galeries Laietanes obrat per Nogués. Tot i que no s’acabà d’instal·lar fins a 1949.
Diuen que el vi fa sang o el vi de Sarral no fa ni bé ni mal. A mi no m’agrada el vi, però m’agrada el cava, el vi ranci, el vermut… M’agrada la verema de l’art.
