Quins efectes té en una festa que la majoria de gent que hi assisteixi no visqui al poble o al barri on se celebra? La massificació té el mateix impacte en ciutats mitjanes o en zones molt gentrificades? Com han de respondre les administracions i les entitats culturals a aquest fenomen? Són algunes de les preguntes que s’abordaran a la jornada L’escenari infinit: festes, turisme i massificació, prevista dissabte 12 de setembre (10 h) a l’Antic Ajuntament de Tarragona (c./ Major 41).
Moderada per l’antropòleg Guillermo Soler, la taula rodona comptarà amb les intervencions de Rakel Arjol, presidenta de la Federación de Peñas de San Fermín; Gil-Manuel Hernàndez, membre de l’Associació d’Estudis Fallers; Lina López, presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, i Jordi Ortega, tècnic de participació festes i Patum de l’Ajuntament de Berga.
El col·loqui se celebrarà en un moment de creixent interès per la qüestió. A principis de juny, l’Ajuntament de Berga va anunciar que havia encarregat al Centre d’Estudis i Recursos Culturals un informe sobre l’impacte que té la Patum en l’activitat econòmica, la cohesió social i la dinamització cultural de la ciutat. I a mitjan d’agost, la Fundació Festa Major de Gràcia va demanar que es respecti el model festiu de la Vila enfront de les peticions rebudes de comerciants i veïns de sis carrers per anul·lar les activitats de nit.
Què en diu la UNESCO?
En les Directrius Operatives de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, la UNESCO insta als Estats que estudiïn quin impacte pot tenir en el PCI en la promoció d’un turisme sostenible. Les línies d’actuació definides per l’agència de les Nacions Unides són clares: no dur a terme polítiques de promoció turística sense prèviament haver-ne calibrat l’impacte, reservar un “paper dirigent” a les comunitats practicants en l’execució d’aquestes polítiques, i regular l’impacte que té la indústria turística en les manifestacions de PCI. Tot plegat amb l’objectiu de garantir que el substrat social que les organitza sigui el principal beneficiari del turisme, i que aquest no comprometi “la viabilitat, les funcions socials i les significacions culturals” del patrimoni que es vol protegir.
