Els col·lectius de cultura popular que organitzen activitats al carrer probablement són els que s’han vist més afectat per les restriccions provocades per la pandèmia. Ara que per fi emergeix llum de les tenebres, i es preveu el retorn a la situació prèvia a la covid-19, hem conversat amb Andreu Bernadàs per conèixer les sensacions que tenen les colles de tres tombs. En l’entrevista, el president de la Federació Catalana dels Tres Tombs (FCTT) explica com s’ha desenvolupat el Reglament del Protocol del Benestar Animal, com s’encara la temporada 2022, i també reflexiona sobre la recuperació dels vells usos del cavall.
Com heu viscut aquest any i mig de pandèmia? Quin impacte perceps que ha tingut la COVID-19 en les entitats de base?
Les entitats s’han adaptat bastant malament, perquè a més d’organitzar els Tres Tombs, també interactuen amb altres festes de les seves poblacions. Així que s’han vist afectades per aquests dos cantons i també per no poder fer intercanvi de carros i carruatges amb altres associats. Les entitats que tenen carros i carruatges, però no pas cavalls, han pogut aguantar millor el cop. Les que sí que en tenen, són les que han estat més afectades econòmicament. No han pogut generar ingressos a través del lloguer de carros i cavalls que poder mantenir-los.
Moltes entitats han seguit fent activitats relacionades amb Sant Antoni fins on han pogut i quatre, Cervelló, La Garriga, Sant Llorenç d’Hortons i Miravet van poder fer les passades amb moltes limitacions. La majoria d’ajuntaments han permès fer, de forma limitada, alguna mena d’activitat relacionada amb Sant Antoni, benediccions i exposicions del patrimoni de la festa.
Falten escassament dos mesos per començar la temporada 2022. Quin volum de passades preveieu, en comparació el 2020?
La previsió és que, durant l’any 2022, tornem a la normalitat i es facin entre 85 i 90 passades dels Tres Tombs. En aquest moment estem pendents de confirmar el nombre exacte. Crec que el volum d’activitats serà el mateix que el 2019 i fins al 15 de març de 2020. Vam tenir la “sort” que, en aquella data, quan va començar el confinament, ja havíem fet la gran majoria de tres tombs de la temporada. Malauradament, no s’ha pogut celebrar les Trobades Nacional del 2020 i 2021 ni la Capitalitat dels Tres Tombs de Catalunya a Polinyà.
Quin volum de gent participa dels Tres Tombs?
Per volum d’assistència, antiguitat i mobilització, els Tres Tombs som la quarta festa de Catalunya, només darrere dels Reis, el Carnestoltes i les festes majors de cada poble. Les passades arriben a 3,5 milions de catalans i mouen un producte interior brut superior als cinc milions d’euros.
Quan parlem de Tres Tombs, tendim a pensar en zones rurals, i sobretot en el triangle Igualada-Reus-Vilanova. Ara bé, la implementació de la Federació Catalana és molt més àmplia.
A més d’aquest triangle, també és molt important la zona d’Osona i la Catalunya Central i el Baix Llobregat. També tenim una bona implementació a les comarques litorals de Barcelona i molta presència també al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. A les zones de Lleida, les festes relacionades amb cavalls es distingeixen entre les que estan associades a la federació, en altres zones de Ponent tenen una funció més carnavalesca. Els ajuntaments cada vegada s’impliquin més en la celebració de la festa i això ens permet veure el futur amb optimisme.
Durant aquest parèntesi forçat, heu desenvolupat el Reglament del Protocol de Benestar Animal.
El Reglament ja estava enllestit i s’estava aplicant l’any 2019. Durant el 2020, vam introduir millores, a partir dels suggeriments que ens van fer arribar des de l’Associació de Veterinaris Especialistes en Èquids de Catalunya (AVEEC) i també de les experiències dels Tres Tombs que es van celebrar l’any 2019 i el primer trimestre del 2020. Aquest protocol, que ja hem presentat a les conselleries de Cultura i Agricultura, serà vigent a partir del 2022. És un protocol ampliat respecte de la proposta original, té com a base fonamental la defensa del benestar animal, la qualitat de les passades, la presentació del patrimoni i, a la vegada és rigorós i sancionador, en el cas que alguns municipis no el compleixin.
L’AVEEC no és l’única entitat externa que ha col·laborat en la redacció del Reglament.
Entre altres, també hem comptat amb el suport de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i els consells d’experts de la Federació Catalana d’Hípica. I sobretot, vull posar l’accent en això, amb l’experiència de persones que fa molts anys que organitzen Tres Tombs i saben quines pautes són bones i quines són dolentes. Els nostres associats, que des del primer de gener fins al trenta-u de desembre, vetllen per la salut i desenvolupament dels èquids, són els nostres millors consellers, a la vegada que els millors animalistes d’aquest món.
Quines mesures contempla el Reglament?
El protocol recull les mesures que ja estàvem aplicant: coneixement que l’estabulació en origen sigui correcta, inspecció del cavall quan arriba, acreditació que tingui tota la documentació exigida, garantir unes bones condicions del cavall i del seu transport en tot moment, garantir també unes bones condicions de les passades, i un control rigorós i exhaustiu per part dels veterinaris i dels organitzadors de les pautes indicades en el mateix.
De fet, les passades als Tres Tombs estan sotmeses també a la vigilància pública.
La transparència és màxima, tothom pot veure els cavalls i els carruatges en qualsevol moment. Cadascuna de les més de 88 passades que organitzem dura unes set hores. Més de 600 hores “oberts al públic” perquè ens coneguin, gravin, fotografien i gaudeixin. A vegades, ens hem trobat algú que ha gravat un minut d’un cavall fent una ximpleria, i ho presenta com maltractament per crear la percepció que som maldestres amb els animals. I no és veritat. Estem molt tranquils amb la nostra actuació respecte a la festa i els animals.
Més enllà de les mesures per garantir el benestar animal, des de la federació aposteu perquè la festa constitueixi una recreació històrica de l’ofici de traginers.
Els carros i carruatges dels Tres Tombs reflecteixen una època històrica. Per la federació, és important que la indumentària dels participants, o la manera de portar els cavalls, transporti la ciutadania a aquest temps. En el 95% de les passades, es compleixen uns cànons elevats de qualitat, rigor històric i manteniment de la tradició. En paral·lel, amb l’objectiu que els Tres Tombs siguin accessibles a tothom, des de fa tres anys també estem treballant – en col·laboració amb els ajuntaments- per garantir que també en pugui gaudir la gent amb minusvalideses psíquiques o físiques.
Igualada serà enguany la Capital dels Tres Tombs de Catalunya per celebrar els 200 anys de passades a la capital de l’Anoia.
Així és. L’Antic Gremi de Traginers d’Igualada és l’associació que ha aconseguit documentar la passada de Tres Tombs més antiga, i que des de llavors s’hagi celebrat ininterrompudament. Altres associats ens presenten documents de fa més de 250 sobre festes de Sant Antoni amb trobades de traginers en honor al cavall. Ara bé, per desgràcia, els arxius no poden acreditar que aquestes festes tinguessin continuïtat. Molts altres municipis tenen una gran trajectòria històrica: a Caldes de Montbui, on tindrà lloc la Trobada Nacional 2023, se celebren passades des de fa més de 160 anys; a Sabadell, que ens ha demanat fer la passada del 2024, fa poques setmanes van inaugurar una exposició dels seus 150 anys; i així podríem parlar de molts altres municipis que units fan que aquesta sigui una de les festes més antigues del nostre país.
Com se celebrarà la Capitalitat dels Tres Tombs 2022?
La Capitalitat dels Tres Tombs d’Igualada coincideix amb la celebració del 25è aniversari de la Federació Catalana dels Tres Tombs. Estem tancant el programa d’activitats, que començarà el 13 de gener amb el tradicional Pregó dels Tres Tombs i la presentació del 200è aniversari de l’Antic Gremi de Traginers, i tindrà un dels moments destacats amb l’organització de la Trobada Nacional (8 de maig). En els dos casos, estem preparant activitats, exposicions i també xerrades sobre oficis, història i teràpies relacionades amb el món del cavall.
En ple debat sobre l’ús del cotxe, penses que es recuperaran alguns usos dels cavalls?
Crec que els cavalls tornaran a recuperar la importància que van tenir des de fa 5.000 anys, fins a mitjan segle XX. A França, en tots els parcs nacionals i naturals, sols poden accedir-hi cavalls amb carros pel seu manteniment i control. En alguns municipis centro-europeus, de menys de 40.000 habitants, la recollida selectiva ja es fa amb cavalls i carros especials. Ara que s’està implementant el porta a porta i la recollida selectiva crec que el treball dels cavalls serà importants. De fet, m’agrada dir que no hi ha cap mitjà de transport més sostenible que un cavall i un carro.
D’altra banda, estic convençut que en la lluita per recuperar la Catalunya buidada, la lluita per assolir els objectius de desenvolupament sostenible i per lluitar contra la concentració de CO2, la recuperació dels èquids en la vida rural i social,és imprescindible.
Ja sigui pasturant en els boscos, i convertint-se en un primer pas per la lluita contra els incendis, ja sigui transportant productes de poble a poble pels camins rurals que haurem d’arranjar, ajudant a reduir el transport de mercaderies per carreteres, els cavalls tornaran a estar al nostre costat en el moment d’escriure la història de la humanitat.
