Una microcomèdia que transcorre entre safarejos al Poble-Sec, una estranya entrevista de feina, una tragicomèdia dins un vagó de tren amb el rerefons la crisi de 1993 o una reflexió sobre la dignitat a partir de la història d’un home que dorm a un caixer. Són Figa seca o canyella, de Magma 2011 (Valldoreix); Ella, de Deixalles 81 (Sant Feliu de Codines), El bitllet, si us plau, de Teiatre (Teià) i El caixer, d’Increixendo (Sant Gregori), quatre de les propostes d’aquesta Jornada, una iniciativa que convida a gaudir del microteatre des del saló de casa.
El president de la Federació explica que la idea de la Jornada va sorgir arran de la darrera Mostra Nacional de Pineda, del 2019, on s’havia programat teatre breu, i “es va voler donar més força i entitat a aquest format, però no havíem arribat a concretar com i de quina manera fer-ho”. “Inicialment havia de ser una activitat presencial i d’un sol dia, en forma de trobada, per compartir escenari i taula”. Però el nou tancament i la incertesa del moment els va obligar a reinventar la proposta i adaptar-la al nou context.
Programa per a tots els gustos
La Jornada té com a atractiu un programa molt heterogeni, tant en arguments com gèneres. A les obres mencionades s’hi sumaran Al lavabo, de Quadre Escènic Sant Medir de Barcelona; El joc de l’encenedor, de Tàndem, de Cassà de la Selva; El meu heroi, de Vada Retro de Barcelona; L’art que ens uneix, de Till-Tall, de Llinars de Vallès; La nina de la Lluïsa d’ARC, de Fals; Runes, de TAT, de Vilafranca del Penedès; Secrets de La Forja, de Collbató, i finalment Un amor d’abans, de Seràfics, d’Arenys de Mar.
Les obres no tenen un fil comú, però totes comparteixen el repte d’haver de tancar una història en un quart d’hora: “L’autor té molt poc temps per enganxar al públic, segurament aquest sigui l’autèntic repte del teatre breu”, explica Font.
El públic pot veure i votar les propostes en la web de la Federació. La inauguració de la Jornada serà divendres a les 19.30h, en aquest enllaç.
Fer teatre en confinament
Les obres comparteixen també el fet d’haver estat creades i gravades durant el confinament, i “en un temps rècord”, destaca Font. El bitllet, de Teiatre, és una obra que ja tenia escrita la dramaturga teianenca, Elisenda Guiu, però no havia estat mai representada ni de moment tenia intenció de fer-ho, explica Jordi Almirall, director de la companyia. “En ser tres personatges, ens ha permès assajar, seguint la normativa del PROCICAT, i la posada en escena que hem preparat permet perfectament guardar distància entre personatges”.
Miquel Bohigas, d’Increixendo i autor d’El caixer, explica que l’obra va sorgir a l’estiu, quan, en no poder fer els assajos amb normalitat, van optar per fer una lectura teatralitzada de textos de diversos autors. La bona acollida els va animar a presentar-se a la Jornada. “Ens vam posar d’acord per organitzar la gravació i en un parell de dies ho vam tenir enllestit”.
Josep Canet és el director de Teatre Deixalles 81 i l’autor d’Ella. Va escriure l’obra quan va estar confinat a casa, pel contacte amb la seva filla, positiva asimptomàtica. Assegura que el confinament va condicionar i dificultar molt els assajos, però que “tot i això, ens pot la passió pel teatre i sempre busquem l’espai de temps per poder assajar”.
Teatre virtual vs teatre presencial
Toni Font explica que el format virtual ha permès a molts grups continuar algunes activitats i mantenir el contacte amb el públic, creant material audiovisual i distribuint-lo a les xarxes. Però reconeix que el format virtual no pot substituir al presencial: “Esperem que el teatre en format online passi a la història ben aviat. Tots tenim ganes de butaca i de sentir respirar els actors i les actrius. Amb l’online es perd absolutament la proximitat, desapareix l’experiència, la vivència d’assistir a un acte únic i irrepetible”.
El president de la Federació afirma que han rebut l’inici del pla de desescalada, que permet reobrir teatres a partir d’aquesta setmana, “amb alegria, esperança i un cert alleujament”. Però reconeix que “les limitacions de mobilitat impedeixen a una gran part de la població accedir a productes culturals” (el cap de setmana és quan més s’omplen les sales) i confia que “es corregeixi aquesta limitació” i poder “tornar a gaudir plenament de la cultura”.
