Ja mai tornaré a escoltar la teva veu, ja mai tornaré a rebre un missatge de tu felicitant-me l’aniversari, el sant, desitjant-me unes bones festes i un bon any. Mai, mai fallaves.
La teva veu s’ha apagat.
Malgrat la distància, malgrat el temps, pensava tornar-te a veure. No ha pogut ser.
Em venen a la memòria alguns moments, com aquell 23 d’abril que em vas portar una rosa a la porta de la feina o cada vegada que venies a Barcelona i em trucaves per fer un cafè o per dinar i m’explicaves coses del teatre, la teva gran passió.
La teva veu s’ha apagat.
Et mantindré viu entre els meus records. Vas ser un regal per a moltes persones, vam tenir la sort de conèixer-te i de compartir amb tu part d’aquest camí que s’anomena vida.
Però ara, la teva veu s’ha apagat. I jo mai t’oblidaré, sobretot quan em somreies.
