Mont Plans s’ha afegit a la llarga i il·lustre llista d’actrius (fins a 49) guardonades des de l’any 1973 amb el Premi Memorial Margarida Xirgu. Ho ha estat per la seva interpretació a Cadires –que es va poder veure la temporada passada al Teatre Goya–, i de retruc, per la seva trajectòria de més de quaranta anys, perquè en la citada obra l’actriu fa un repàs a la seva carrera i un homenatge al món del teatre i la faràndula.
A Cadires, dirigida per Albert Arribas, La Mont, acompanyada de l’Oriol Genís, són dues velles glòries del teatre català que, com en aquella altra peça homònima de Ionesco, planten les seves cadires en un gran escenari buit per transmetre el missatge conclusiu de tota una vida. “Cadires és fruit de l’amor al teatre, als companys, a les anècdotes explicades, a la vellesa, a negar-se a envellir. I sobretot és un cant a la sinceritat i a la veritat de la nostra professió”, va destacar Plans en recollir emocionada el guardó, un anell dissenyat per Clara Niubò, de mans de l’anterior Xirgu, Míriam Iscla.
En l’acte, la flamant guanyadora va rebre l’homenatge en forma de glosa que li va dedicar el director Xavier Albertí, amb qui ha treballat en diversos muntatges, com Vida privada, L’hort de les oliveres o L’Emperadriu del Paral·lel. Albertí va destacar la capacitat de l’actriu, com totes les Xirgu, per “connectar amb la part més atàvica de nosaltres, amb la nostra llengua i idiosincràsia, amb el nostre sentit de l’humor”. I va elogiar la “naturalesa oximorònica” de Mont Plans (que, per altra banda, fa honor al seu nom): “Pot ser “virginal i pot ser devoradora. Popular i sofisticada. Pot ser transparent i tel·lúrica. Pot ser nítida però mai avorrida”.
És aquesta qualitat –que el jurat del Premi va destacar amb altres paraules: “gran versatilitat– que li ha permès passejar extraordinàriament bé per la comèdia, en el drama intimista o la reflexió, i ser una de les mítiques Teresines; interpretar a l’escriptora de novel·la rosa Consol Cirera o a la cupletista Carme Serra; recórrer el món amb espectacles de carrer i de sala amb La Cubana; participar en grans muntatges de Dagoll Dagom; treballar amb alguns dels directors catalans més reconeguts, des de Sergi Belbel a Calixto Bieito, i crear espectacles propis, com Chaise longe o Sembla que rigui.
Mont Plans va agrair el premi als companys, amics i actors i actrius, molts dels qual omplien les butaques del Teatre Romea. I va reconèixer que el guardó li arriba en un moment en què la seva vida “és una festa major”, de “moltes trucades, nous projectes, de lectures, tanta felicitat que és difícil gestionar. Però el guardó més gran és haver arribat fins aquí i en actiu, treballant”. I va assegurar que al llarg de la seva trajectòria, “per moltes dificultats i problemes”, mai li ha “passat pel cap claudicar, ni renunciar. Perquè fer teatre és la meva vida des del primer dia”.
Reivindicació del teatre
L’acte també va comptar amb la intervenció de Xavi Paz, l’alcalde de Molins de Rei, municipi on va néixer Margarida Xirgu i coorganitzador dels premis juntament amb la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya, la revista Núvol, la Fundació Romea i l’Institut del Teatre. L’alcalde va reivindicar la importància de la cultura en un context de retrocés de les llibertats i del sorgiment de l’extrema dreta: “Ara que alguns s’atreveixen a plantejar-nos un viatge en el temps de setanta anys, que s’han prohibit obres escrites fa cent anys, volem reivindicar l’esperit del teatre i de la cultura, que ens fa pensar i ens fa lliures”.
