Joan Castelló ha tocat amb la Jove Orquestra de la Comunitat de Madrid i la Jove Orquestra Nacional d’Espanya, i ha col·laborat amb l’Orquestra Simfònica de Tenerife, la Filharmònica de Gran Canària i d’Helsinki, la Simfònica de Madrid, la de la Comunitat de Madrid i la del Principat d’Astúries, RTVE i l’Orchestra Internazionales d’Itàlia.
Ha dut a terme gires per Espanya, Itàlia, Alemanya, Àustria, Praga, Anglaterra, Mèxic, Finlàndia, Eslovènia, França, la Xina, el Japó, Corea, Emirats Àrabs i els Estats Units. Com a solista ha tocat en els festivals més importants d’Espanya, les Jornades Internacionales de Percussió de París o el Festival Internacional de Percussió de la Xina.
Quins instruments musicals toqueu?
Una infinitat. No podria dir-ne una xifra exacta. Tot allò que puga fer sonar amb les mans és benvingut. Des d’un tambor, timbal o xilòfon fins a una safa de plàstic o una cadira. Em centre en els instruments de diari: caixa, plats, marimba, lira, xilòfon, vibràfon…
És Aielo de Malferit terra de músics o sou una excepció?
En absolut sóc cap excepció. Al meu poble hi ha una banda de música, que van ser els meus inicis, i músics com el gran Llorenç Barber o Nino Bravo.
Des de quan conviviu amb la música?
No hi ha un moment exacte, però sí una vivència que em marcaria de ben petit, que fou el soroll de les bandes passant pels carrers fent música i festa. Tot allò em captivava. Volia formar part d’aquelles bandes que veia de nen i el camí estava a l’escola de música del meu poble on vaig començar a estudiar als 8 anys.
Vau començar a estudiar a València després us vau traslladar al País Basc, per què?
Va ser una decisió que vaig prendre per la disconformitat que tenia amb leducació que hi havia en aquell moment a València. No sé si era l’apropiada o no, però no m’agradava. Aleshores, estudiava per lliure i on em van acceptar el programa d’examen el vaig realitzar.
Quantes hores diàries teniu com a companyia fonamental la música?
És molt relatiu i mai no les compte. Sis, set i, fins i tot, en algun cas deu, dotze i per necessitat.
Per què vau optar per un màster de perfeccionament relacionat amb la música contemporània?
És la música d’ara, la més nova. Cal entendre bé els nous corrents artístics, a més a més, la percussió és una de les disciplines que més ha evolucionat els darrers 20 anys; per tant, és el nostre deure dignificar-la.
Què va significar per a vós guanyar el Concurs Internacional Yamaha Music Foundation of Europe?
Un suport econòmic que necessitava, ja que vinc d’una família amb recursos limitats. Ja després em va vindre la ressaca d’un èxit que donava suport a la meua carrera i em va ajudar molt a creure en mi mateix. L’endemà del concurs, estava estudiant com de costum.
El vostre pas per la Jove Orquestra de la Comunitat de Madrid i la Jove Orquestra Nacional d’Espanya.
Van ser les meves primeres oposicions a orquestra. Vaig adquirir una experiència que em vindria molt bé en el món professional, i pertànyer a la JONDE em va obrir els ulls i, sobretot, la ment.
Podríeu parlar-nos de les vostres col·laboracions com a músic d’orquestra?
Al poc d’estar a Madrid, les orquestres més representatives ja comptaven amb mi. L’experiència i les vivències que hi vaig aconseguir em va ajudar molt en el meu creixement, tant musical com personal. Sempre recordaré amb un agraïment immens quan sonava el telèfon d’aquelles persones que van confiar i em van donar aqueixa oportunitat que tothom desitjava.
També heu participat com a solista en els festivals més importants d’Espanya. Podríeu parlar-nos-en?
En la meua orquestra, és on solc fer la majoria dels concerts amb una plantilla d’uns 120 músics. Quan toques de solista, la responsabilitat és absoluta i personal, implica una altra sèrie de processos i intenció.
Sou membre fundador de l’Acadèmia de Música Contemporània d’Espanya i de l’Orquestra Simfònica de Puebla (Mèxic). En què consisteix la vostra participació?
Bàsicament, en oferir concerts de noves músiques i noves propostes.
I en Ràdio Televisió Espanyola i Ràdio Nacional d’Espanya?
Són ens de difusió fonamentals i, gràcies a ells, podem veure-hi i escoltar música. Caldria que hi hagués un major suport estatal, perquè no deixa de ser cultura per a espectadors.
Encara que sou jove, podríeu apuntar algun suggeriment per als músics joves, per als qui encara estudien?
Que somien molt, respecten i no perden mai la seua pròpia identitat.
Què ha significat l’actual pandèmia per als músics?
Uns danys que trigaran a ser reparats. No sols per als músics, sinó també per a la cultura en general. Tinc molts companys que ho estan passant força malament. Es parla d’ajudes al comerç, a l’hostaleria… i per a nosaltres, què hi ha? Espanya és encara un país al qual li manquen certs valors. La música és el llenguatge més universal que tenim. Durant el confinament, ens va donar calma i pau. Cal, doncs, cuidar-la i mimar-la, i en cap cas qüestionar-la.
Si tinguéssem bons polítics, què creieu que farien per la música?
Em sembla utòpic això de ‘bons polítics’… No sé què en farien, ara bé, sí que sé què en caldria que fessin. Una major difusió, més presència en els mitjans de comunicació i leducació escolar. També una millor inversió econòmica i, sobretot, bons gestors. No pas gent ‘perfumada’ amb corbata i mentida.
Amb quin tipus de música us sentiu més a gust
Amb tota; i encara que semble típic, és cert. A casa, sent quasi de tot menys de clàssica. M’encanta el rock, el flamenc, el jazz…
Què heu aportat en l’àmbit creatiu?
Les meues últimes produccions. Són molt ‘jo’ mateix. He fet concerts de peces, en gran part meues, on he mesclat músics de rock amb clàssics, ballarines, pintors… Hi ha una implicació personal magnànima i és aquí on radica la creativitat.
