“A la vida hi ha tres coses que són difícils que acabin bé: una relació de parella, una guerra i un compàs d’amalgama”, comenta el director de música Miguel Etchegoncelay, i també mestre de directors. L’explicació la dóna damunt l’escenari del Teatre Auditori de l’Hospitalet de l’Infant (Centre Cultural Infant Pere), amb ell hi ha una formació integrada pels músics de les bandes de la Cala de l’Ametlla de Mar i la Banda Municipal Clau de Vent de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i un conjunt de directors que durant aquest dia, dissabte 4 de novembre, són els seus alumnes. És la 1a Jornada per a directors de banda de música, organitzada per la Federació Catalana de Societats Musicals.
La jornada ha començat a les 9h del matí i després d’una classe teòrica en una aula del Centre Cultural Infant Pere, els directors, que avui són alumnes, s’han trobat amb els músics de les dues bandes i a l’Auditori s’ha realitzat el gruix de la jornada, anomenada classe magistral, però que ha tingut més de taller, ja que cada director ha gaudit d’indicacions individualitzades per part d’Etchegoncelay. Cadascun dels directors ha tingut l’oportunitat de pujar al faristol i dirigir els músics, posant en pràctica les indicacions i consells del director argentí, establert al territori fronterer d’Estrasburg, des d’on es mou a través de països; dirigeix bandes d’Alemanya, França i Suïssa, a més de ser professor de direcció de conjunts instrumentals i director de l’Orquestra i Banda Simfòniques del Conservatori d’Estrasburg. Dirigir és decidir i per a decidir cal provar variacions. “Rikudim és una cançó popular jueva, i en les cançons populars, sempre hi ha un acompanyament, has de trobar la distància adequada en què la melodia i l’acompanyament rítmic sumin entre ells i no es faci un garbuix”, explica ara a un director que després de provar diverses de les anotacions d’Etchegoncelay deixarà pas a un altre que treballarà un dels moviments de Persis de James L. Hosay.
“El director d’una banda de música és una figura central en un poble, se situa entre públic i músics, si les bandes tenen escola, sovint també entre pares i alumnes, entre institucions… en definitiva, és una activitat molt complexa, sovint solitària i que demana de moltes competències culturals, teòriques, pedagògiques i fins i tot diria que sociològiques”, explica en la pausa per al dinar Etchegoncelay. Després d’una primera part en què s’ha treballat com aprendre a llegir una partitura amb l’objectiu de revelar-ne tots els secrets, un cop ja amb els músics s’ha treballat sobretot la gestualitat, i en les hores de després de la pausa es continuarà així. “La gestualitat és l’eina principal del director, dirigir és un treball de llarg rumb, i el director ha de dominar el gest, en un concert els músics no només han de saber on han de tocar, sinó com ho han de fer”, resumeix el director i professor de bandes que afirma conèixer la realitat associativa de les bandes. A la regió francesa d’Alsàcia, la que se situa més a l’est, així com la zona veïna d’Alemanya i el nord de Suïssa, és a dir, els territoris per on més es mou el director argentí, hi ha una sòlida tradició de bandes de música amb un model associacionista.
De l’assaig a la posada de llarg dels coneixements
La jornada és maratoniana, sobretot pels músics, que des de la nit anterior han assajat les obres escollides per tal que els directors aprenguin i perfeccionin la tècnica gràcies al mestratge d’Etchegoncelay. Els llavis dels músics de vent, cap a les sis de la tarda es comencen a notar, els avantbraços dels percussionistes, també. Però encara queda la culminació de la jornada: un concert obert al públic. Traient-se el cansament, els músics de la Cala de l’Ametlla de Mar i la Banda Municipal Clau de Vent de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, es canviaran la roba, pròpia d’entretemps, concepte en greu retrocés, per un conjunt més homogeni de camisa i pantalons negres, que amb el daurat dels instruments i la contribució dels focus els farà lluir.
El pati de butaques, que durant tot el dia ha estat buit, s’omple de públic. Els directors, que han participat en la classe magistral, tenen tots els elements disposats: músics, escenari, llums. Cadascú dirigirà un moviment de les diverses obres que han treballat al llarg del dia. Al final del concert, un cop pugin tots damunt l’escenari, els directors oferiran mostres d’agraïment vers Miguel Etchegoncelay. Dirigir pot ser un ofici solitari, és important comptar amb bon mestres.
