És un goig escoltar les intervencions de persones que coneixen tan bé les bandes i les societats musicals. Fem aquesta distinció perquè, tal com suggeria el títol de la taula rodona celebrada ahir al vespre a l’Ateneu Barcelonès (Les bandes: formació musical i arrelament) no es pot copsar la transcendència d’aquest col·lectiu de cultura popular sense apel·lar a una doble dimensió: l’artística, i tant o més important, la social. Així hi han coincidit les reflexions d’Elvira Asensi, Toni Ortiz, Josep Viana i el moderador Pau Benavent.
Joan Maluquer ha donat la benvinguda als assistents recordant el concert multitudinari que la banda de la Federació Catalana de Societats Musicals (FCSM) havia ofert durant la Diada de Sant Jordi. El vicepresident de l’Ateneu també va advertir que fins al 30 d’abril estan exposats una mostra d’instruments antics, cedits per l’Associació Musical Vila de Falset, a l’entrada dels carruatges . Al seu torn, la vicepresidenta de l’Ens Rosa Maria Provencio ha destacat “la magnífica funció social que desenvolupa la música”.
Què aporta una societat musical?
Antoni Ortiz ha destacat la gran tasca de cohesió comunitària desenvolupuda per les societats, de manera especialment significativa en els municipis petits. “És fàcil trobar-hi integrants de 80, 40 o 15 anys”, ha exposat el vicepresident de la FCSM per reivindicar el contacte generacional que promouen. A més de fomentar les competències musicals, tan beneficioses per l’aprenentatge holístic de qualsevol persona, Ortiz ha subratllat el gran impuls econòmic que generen en molts pobles del País Valencià i les Terres de l’Ebre.
Per a comprendre millor la funció social que han jugat (i segueixen jugant) les bandes, Asensi ha plantejat el seu discurs des d’una mirada històrica. El sorgiment de les bandes està marcat per l’oportunitat que ofereixen d’escoltar i interpretar música de qualitat a les classes populars. Paral·lelament, en una època en què les comunicacions eren menys avançades i les distàncies més llargues, també emergiren com “un canal d’obertura social”. Les societats viatjaven fora, representaven el bon fer de la seva població, i en tornaven havent conegut altres llocs i après altres maneres de fer que desconeixien. Per l’autora del llibre Bandes i bàndols, les societats musicals han permès la introducció de moltes dones en la vida cultural en les darreres dècades, representant actualment més del 60% de les formacions.
Citant l’escriptor José Martínez Ruiz “Azorín”, nascut al municipi valencià de Monòver, Josep Viana ha destacat que “les bandes són l’expressió més genuïna de cultura popular”. Una manifestació cultural de carrer que serveix per a fer comunitat i fer passar moltes bones estones a les persones que la practiquen. El fundador de l’Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès també ha reivindicat les bandes com un potent vincle entre el País Valencià i el Principat.
El futur de les bandes, a debat
Les societats musicals han de sufragar-se amb l’esforç econòmic dels associats o gràcies a les ajudes públiques de les administracions? És un debat que afecta el conjunt de col·lectius de cultura popular i sobre el qual Benavent va emplaçar els ponents a pronunciar-se.
Per Ortiz, és vital que les societats segueixen sent “entitats privades” per tal de mantenir l’autonomia respecte les institucions públiques. En una línia semblant, Asensi ha destacat que les bandes “foren creades al marge dels Consistoris”, sent la informalitat un dels seus grans atractius. Finalment, apartant-se una mica dels seus companys de taula, Viana ha apuntat que actualment l’Administració exigeix molt més requisits legals a qualsevol entitat. “A principis del segle XX, un paleta que formés part d’una associació podia ajudar a construir el local. Avui en dia es necessiten permissos de tota mena que encareixen molt el capítol de despeses”, ha posat com a exemple l’expresident de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. Cal fer valdre, en aquest sentit, els 425 milions que generen anualment els col·lectius de cultura popular.
Les bandes cada cop tenen més prestigi social. Per seguir avançant en aquest reconeixement, els ponents han apuntat cinc idees base. En primer lloc, fer valdre la versatilitat de les formacions com un gran valor afegit de les formacions, molt més competents que les orquestres de corda a l’hora d’adaptar-se a diferents registres musicals; en segona instància, la necessitat de combatre la falsa etiqueta que titlla les bandes com a “tradicionalistes”; en directa consonància amb aquest factor, també s’ha plantejat la necessitat d’arribar a nous públics mitjançant la creació d’espectacles conjuntament amb altres disciplines artístiques (corals, cobles, acròbates, ús d’audiovisuals, etcètera); com a quart punt, la voluntat de seguir ampliant el repertori bandístic i oferir composicions per a tots els nivells d’intèrprets; finalment, els ponents han insistit amb el repte de seguir treballant en la investigació històrica de les societats musicals i la preservació del patrimoni que han aconseguit atresorar.
El col·loqui s’ha clos a les nou del vespre amb la sensació que els ponents i el públic haurien pogut seguir debatent durant hores i hores sobre tot tipus d’aspectes relacionats amb les bandes i les societats musicals.
La propera taula del cicle ‘Cultura popular: tradició i modernitat’ se celebrarà el 12 de juny. L’art catifaire, que actualment està elaborant la candidatura per a ser inscrita en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, en serà la protagonista.
