Què podries contar-nos com a director de la Banda Simfònica de la Societat Unió Musical de Sueca?
És un treball apassionant. Treballar amb músics amateurs és per a un director un repte constant quant a la seua tasca artísticomusical i pedagògica. La combinació d’amateurisme (la majoria de la plantilla de la banda) i professionalisme (alguns dels components) resulta, a voltes, un puzle complicat de muntar, perquè unificar egos tan diferents amb l’única finalitat de fer música és una tasca complexa. L’objectiu del director d’una banda de poble és una constant i punyent petició d’ajut a la qual els músics amateurs solen respondre de manera positiva. Els músics professionals solen tenir un altre rol dins de l’agrupació i, en casos molt puntuals, generen divergències amb la direcció. Quasi sempre per manca d’empatia i de coneixement del complex dia a dia que hi provoca una resposta als problemes diametralment oposada a la dels músics amateurs.
Tot forma part de l’habitual en el funcionament d’una banda de música i la Unió Musical de Sueca no hi és una excepció, però sí que puc afirmar que hi compte amb un grup humà d’excepció on es fa impossible determinar qui és millor que qui. Me’n sent força orgullós i, amb un treball seriós i ferm, podrem situar la Unió Musical en un lloc destacat dins del panorama musical valencià.
Qui és el president actual?
Guillermo Colechá Coves, un apassionat de la música i membre actiu de la banda. El seu instrument és la tuba.
A més a més, és el president comarcal de les Societats Musicals de la Ribera Baixa del Xúquer, i també forma part de la junta directiva de la Federació de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana, que tan encertadament dirigeix la nostra presidenta, Daniela González.
Quins guardons ha rebut la banda?
Per tractar-se d’una agrupació centenària, fundada el 1915, han estat nombrosos els concursos als quals ha assistit. Reconeguda i guardonada amb primers premis i mencions d’honor en els més prestigiosos certàmens musicals de la geografia musical espanyola.
Com heu pogut treballar durant la pandèmica per COVID-19?
Ha estat una època molt complicada per a les bandes de música. Vam haver de paralitzar l’activitat durant un temps que se’ns va fer interminable. Fer música en grup, que és el motiu de ser de les bandes de música, s’hi veié de sobte aturat, però com diu la nostra presidenta, “Les bandes ho han passat molt malament, però totes continuen dempeus”.
Què podries contar-nos de Juan José Olives?
Va ser el meu mestre. Vaig tenir la immensa sort i el gran honor de conèixer-lo a Saragossa pels volts del 2005.
Jo duia molts anys dirigint de forma autodidàctica o, el que és el mateix, de forma intuïtiva. Però aquella mateixa intuïció em deia que necessitava algú que em dotés de les eines tècniques necessàries per a abordar amb solvència la tasca de director. Per mitjà d’un amic comú, vaig contactar amb ell i, a partir d’aquí, va començar una intensa relació professional com a alumne seu, basada en la meua admiració i respecte envers ell, i d’amistat.
Parleu-ne…
Era Llicenciat amb Grau i Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona amb una Tesi Doctoral sobre Filosofia de la Música des de la perspectiva fenomenològica a través del pensament d’Ernest Ansermet. Va dirigir molts Cors i Orquestres Simfòniques, tan a Espanya com a Europa. Amb una extensa trajectòria pedagògica en diferents àrees musicals, va ser, des del 1989 fins al 2016, catedràtic de Direcció d’Orquestra del Conservatori Superior de Música d’Aragó. També va ser fundador i director titular de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana. L’any 1995 va fundar l’OCAZEnigma, Orquestra de Cambra de l’Auditori de Saragossa, de la qual va ser director titular i artístic des de la seua fundació fina a la seua mort, el 2018. En l’àmbit de la composició va destacar amb obres per a instrument solista i per a conjunt de cambra i orquestra. La seua “Fantasia per a violoncel i piano” va aconseguir el primer premi del Concurs de Composició dels JJMM de Barcelona el 1982 i les seues “Variacions sobre un tema d’A.Berg”, per a orquestra de corda, encàrrec del Festival Internacional de Música de Barcelona el 1981, va representar Espanya en el Premi Koussevitsky en l’edició del 1984. Va ser una persona excel·lent, un gran músic i un magnífic director d’orquestra, perfeccionista i exigent, que no concedia a la galeria el més mínim gest superflu que no tingués a veure amb el rigorós discurs musical que proposava després d’un exhaustiu estudi de la partitura.
Quins espectacles heu promogut?
Els darrers anys i amb el suport de l’Ajuntament de Sueca, la Societat Musical ha promogut espectacles per a les festes locals tot creant produccions noves amb compositors, músics i artistes de la població. Hi cal destacar “Cants de la Mediterrània” amb el grup local Quarantamaula, “Gala lírica” amb cantants de la Societat Musical, l’estrena de l’obra “Mirades retrospectives del meu poble”, suite simfònica dedicada a la ciutat de Sueca, del compositor suecà César Murillo Arce.
Què hi esteu organitzant ara mateix?
El pròxim 4 de setembre i coincidint amb les festes patronals, presentarem en concert una producció pròpia titulada “La meua terra, tribut a Paco Muñoz”. Serà un concert-homenatge a l’escriptor i cantant valencià que va representar des d’ací el moviment cultural conegut com “Nova Cançó”. Hi interpretarem cançons de diferents autors. Entre d’altres, els compositors i germans de Sueca, Enric, César i José Ángel Murillo Arce. Els dos primers, veritables artífexs d’aquest projecte musical al qual s’han dedicat en cos i ànima durant els darrers mesos. Podrem escoltar temes mítics, com ara “La meua terra”, “La font” o “Què vos passa, valencians”. Fins a un total de vint-i-una cançons.
És Sueca receptiva a la música?
A més de receptiva, té una dilatada trajectòria i tradició musical. La Unió Musical és una banda centenària que ha assistit als més prestigiosos i importants concursos i festivals de bandes de música. Sueca és una ciutat orgullosa de la seua Unió Musical.
Creus que els valencians tenim una mena de “gen afegit” que provoca la nostra dèria musical?
El ben cert és que les bandes de música han proliferat al llarg del temps per tota la geografia valenciana. De fet, és difícil trobar un poble a València on no hi haja banda de música i una casa on no visquen un o més músics. Com diem els valencians de manera humorística, “estem parits per a la música”.
I què tal anem quant a composició de música per a bandes?
Crec que gaudim de bona salut. Històricament, basaven el seu repertori en peces originals per a orquestra tot transcrivint-les per a banda. Pasdobles, sarsueles i obertures eren allò típic en la programació per a banda. I no cal dir que durant una pila d’anys, les bandes de música van poder progressar gràcies a aquestes transcripcions.
Ara bé, els músics instrumentistes que formaven part de les bandes començaren a evolucionar i a interessar-se i treballar en la seua formació com a compositors. Hui, als mítics Adam Ferrero, Asins Arbó, Rafael Talens o Armand Blanquer, cal afegir un gavadal de magistrals compositors i compositores que basen la seua producció en la música de banda. En son un exemple Andrés Valero, Òscar Navarro, Mercedes Femenía, Ferrer Ferran, Súñer Oriola, Gómez Deval, Julio Domingo, Penadés Fasanar i molts més… Tots dotats d’un talent i una genialitat que enriqueixen en gran manera el repertori de les nostres bandes de música.
Hi ha en la cultura musical de la joventut valenciana algun “raconet” per a la música de bandes?
Sí. Les bandes de música estan compostes fonamentalment per gent jove. Després d’un període d’aprenentatge en les diferents escoles de música que depenen de les bandes, passen a formar part de les agrupacions musicals. Aquesta joventut té l’oportunitat de dedicar-se a la música professionalment. La banda els dóna una formació “de faristol” que els pot servir força en un futur si decideixen continuar en l’àmbit musical. Així, poden optar entre formar part de bandes de música municipals o orquestres simfòniques. Per tant, son un viver de músics.
