Parlem de bandes al País Valencià i del que suposa com a fenomen associatiu.
El fenomen de les bandes al País Valencià és el més actiu i estès quan parlem d’associacionisme, i competeix amb les falles i les festes de moros i cristians. Un element diferenciador, però, és que les bandes tenen un paper determinant al llarg del tot el territori, mentre que les falles, per exemple, tenen una forta incidència a la ciutat de València i la seva àrea d’influència més propera.
Quan sorgeixen le bandes?
És en el segle dinou i ho fan com una manera de proveir d’oci a les classes populars, permetent que molta gent s’apropi a l’alta cultura que fins aleshores estava reservada a les classes benestants. Actualment hi ha més de cinc-centes bandes federades i moltes d’altres que no ho estan. Es tracta d’un fenomen molt viu.
Representen alhora un fenomen associatiu.
I tant. El cas de Llíria és paradigmàtic en aquest sentit. Des del segle XIX hi ha dues bandes que han originat una autèntica divisió entre la població. Un veí de Llíria és de la Primitiva o de la Unió Musical. Les bandes el que fan és crear una sociabilitat al voltant seu i fan que una persona del poble no es pugui quedar al mig. S’ha de definir. Tot està tintat per les bandes de música. Aquest fenomen però, es donava d’aquesta manera tan crua en el segle XIX. En el segle XX, però, han aparegut altres tipus d’associacions que han fet que aquesta polaritat sigui menys acarnissada, malgrat que encara continuï.
Quins creus que són els moments claus que influeixen en l’evolució de les bandes?
Hi ha dos moments que considero claus. El primer és amb l’aparició del fenomen de l’oci popular i la necessitat d’omplir aquest temps amb esbarjo. El segon moment clau és en el postfranquisme, de manera similar al que va ocórrer amb altres manifestacions populars i associatives, ja que el fenomen de les bandes eclosiona a poblacions on tradicionalment no n’hi havia fins aleshores, a partir de les escoles de música i de l’àmbit escolar. També fenòmens com les falles fan que es creïn bandes per a cada associació fallera, per exemple.
Parlem de les causes de l’existència de les bandes; on les hauríem de buscar?
Crec que bàsicament hi ha dues causes que es complementen. Per una banda les desamortitzacions que hi va haver durant el segle XIX van fer que moltes capelles de música dependents de convents i monestirs es quedessin sense feina. Això va fer que aquells músics s’haguessin de buscar la vida i s’haguessin d’espavilar. En el cas de Llíria, que és el que més conec i he estudiat, de cadascun dels dos convents que hi havia sorgiren dos monjos exclaustrats que agruparen al voltant seu tota una serie de músics i que foren l’embrió inicial de les dues bandes. D’alguna manera, les bandes reproduïren el fenomen que ja existia de rivalitat entre els dos convents, ja que es tractaven d’ordres mendicants (trinitaris i franciscans) que es disputaven les almoines de la ciutat.
I la segona causa?
La influència militar. Sobretot durant les guerres carlines, principalment perquè estaven aquarterades al llarg del territori durant molts anys. Calia tenir un model i aquest provenia de les bandes militars. La desfilada, l’uniforme, el ritme… Són apectes provinents de l’esperit militar. Poc a poc s’ha anat perdent aquest esperit militar, pèro.
Hi ha algun aspecte més antic que hagi pogut influir-hi, també?
També s’ha de tenir en compte el fenomen dels ministrels, que eren músics de l’edat mitjana que tocaven al carrer com a lloc d’interpretació musical. Malgrat que no es pugui identificar una evolució directa vers les bandes, sí que es troben instruments semblants i espais semblants de treball.
La iniciativa i el manteniment de les bandes, no és en la seva gran majoria de caràcter municipal. D’on provenen els recursos, doncs?
Cada banda es troba dins d’una societat musical composada per socis i simpatitzants, que no forçosament han de ser músics, i són aquests socis i simpatitzants els que en la seva major part sufraguen les despeses de l’entitat i en conseqüència també de la banda.
En una associació musical no tot són músics, però.
Els músics són una part de l’associació, la que possiblement mou més però no es tracta de l’única activitat de l’entitat ja que n’hi ha moltes altres de complementàries. En el cas de Llíria, les activitats abasten força temàtiques, com per exemple teatre, ensenyament musical i reglat… Les activitats culturals de la població es troben al voltant d’ambdues entitats, bàsicament. Aquest fenomen es dóna en moltes poblacions.
Les bandes i el fet nacional
Tenim una identitat un poc fluixa. És complicat. He de dir, però, que jo he estudiat el fenomen de l’inici de les bandes i no pas l’actualitat. El que sí que es pot observar és que les bandes creen una identitat local, és clar, fins i tot en algunes poblacions es pot parlar d’una identitat semilocal o semicomunal (divideixen una població en dues meitats), però també una altra de caràcter regional, no nacional, que mai ha estat en rivalitat amb una identitat nacional espanyola creada des del centre, perquè les bandes tampoc no van néixer amb aquest anhel.
Quin caràcter té aquesta rivalitat?
Les bandes són interclassistes i les diferències i rivalitats no es donen per factors polítics, sinó per elements de caràcter religiós i musical. A Llíria, una part fa les festes per la Puríssima, això vol dir que és una advocació mariana i per tant l’origen és dels pares franciscans (La Primitiva), i una altra les fa per la Mare de Déu del Remei (La Unió). Tanmateix, actualment aquestes diferències es van diluint, ja que el fet d’estudiar en una de les dues escoles és un factor de dilueix aquesta lluita afiliativa.
Per altra banda, el fet que cadascuna tingui la seva pròpia escola de música de grau elemental, però que existeixi un únic conservatori municipal de música de grau mig i una escola de grau superior, ha fet que aquesta rivalitat no sigui tan crua com ho va ser antany. Amb tot, aquesta rivalitat jo la valoro molt positivament, ja que ha representat un incentiu de superació molt significatiu.
