La riquesa de les bandes a les Terres de l’Ebre és un fet i és quelcom que, com a país, ha de ser un orgull. Dins del marc del centenari de la Unió Filharmònica d’Amposta, la Fila, es presentarà, a la seva seu, el llibre Jotes i cançons de les Terres de l’Ebre: música i bandes, dissabte 14 d’octubre a les 11h. la presentació comptarà amb la directora general d’Associacionisme, Cultura Popular i Acció Culturals, Àngels Blasco, l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, la presidenta de la Fila, Núria Gómez i el president de la Federació Catalana de Societats Musicals, Josep Parès.
El llibre neix dins del context del projecte de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), que durant dos anys ha inventariat les manifestacions del patrimoni immaterial de la zona, amb un seguiment molt ric i constant de les manifestacions sonores i organitzatives al voltant del fet musical. D’aquesta manera Jotes i cançons de les Terres de l’Ebre, presenta quatre peces musicals molt populars, amb les seves partitures i particel·les, totes adaptades per a l’orquestració de banda. Són cançons que cadascuna ha esdevingut un símbol de la zona, i tal com és la cultura popular, que es fa dia a dia amb la gent carrer, aquesta selecció no obeeix a modes ni a un criteri prefixat, sinó a les cançons que la gent del poble s’ha fet seves. Per això podem trobar des de la cançó La perla preciosa, escollida per la zona del Montsià, de Los Júnior’s, grup que va ser carn de guateque als seixanta, o una cançó típica de la formació de rondalla com La Jota de Vilalba – La dansada, per part de la Terra Alta.
El llibre, que forma part de la col·lecció Calaix de solfa, editat des de la direcció general de Cultura Popular, juntament amb l’editorial DINSIC, ha comptat amb la coordinació de la Federació Catalana de Societats Musicals, amb la col·laboració de les bandes la Unió Filharmònica d’Amposta – la Fila, l’Espiga d’Or de Deltebre, la banda de Benissanet i la banda de Vilalba dels Arcs. “Tanmateix la resta de bandes de música federades de les comarques de les Terres de l’Ebre han aportat la seva opinió i valoració”, afegeix Josep Parès, president de la Federació Catalana de Societats Musicals.
A més de les partitures el llibre alterna textos que descriuen la relació entre territori, persones i bandes de música. Així, per exemple, Carme Queralt, antropòloga de les Terres d’Ebre, ofereix una visió transversal de les bandes de música, entre d’altres autors, com el mateix Parès, que parla sobre l’antiguitat de les bandes de música, tant a la zona de l’Ebre, com arreu de Catalunya.
“Des de la FCSM i les entitats que en formen part, volem manifestar que ha estat una satisfacció que des de la direcció general, ens proposessin treballar en aquest projecte, un llibre que recull una de les peces més significatives de cada una de les comarques que configuren les Terres de l’Ebre, cançons proposades i triades per les mateixes bandes de música com a conclusió d’un rigorós treball de camp”, exposa Josep Parès. El president de la FCSM considera que l’inventari IPCITE suposa un primer pas per salvaguardar tot el patrimoni musical i més enllà de les Terres de l’Ebre. “Identificar, documentar i sistematitzar totes aquestes manifestacions permet que el patrimoni esdevingui un motor de desenvolupament i cohesió social per a les Terres de l’Ebre”.
