Per les seves sardanes, però també pels seus arlequins pintats, les figures femenines d’ulls ametllats o per les natures estàtiques, Palau Ferré va esdevenir és un dels noms més singulars de l’art català del segle XX. Vinculat a la Barcelona de les exposicions dels Salons d’Octubre i al París bohemi, la seva va ser una trajectòria marcada per la lluita a favor de la llibertat creativa.
Ara, l’historiador Francesc Marco-Palau, besnebot de l’artista, en recupera la història a El pintor que cremava els seus quadres (Editorial Gregal, 2019), un assaig biogràfic amb pròleg del periodista Màrius Serra. Al llibre, l’autor explica perquè l’artista va arribar a cremar les seves obres, després de ser obligat a pintar per metres quadrats, i quina relació va tenir el pintor amb el món sardanista, que també representaria a les seves ceràmiques.
