Divendres 16 de juny s’ha celebrat la cerimònia oficial d’inauguració de la Casa de la Sardana, a la seva ubicació, situada al carrer Pou de la Figuera, 15 baixos. També s’hi ha anunciat que la Confederació Sardanista de Catalunya ha iniciat els tràmits per impulsar la candidatura de la sardana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, qualificació reconeguda per la UNESCO. Una notícia oficialitzada per Joaquim Rucabado, president de la Confederació, que ha rebut un aplaudiment sonor i espontani per part del públic assistent.
A l’esdeveniment hi ha assistit Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, qui ha indicat: “Si volem ser un país inquiet i creatiu hem de ser fidels a la tradició i les arrels profundes”, alhora que ha destacat que la sardana sap integrar qualsevol ciutadà. A més a més, ha remarcat que la sardana ha sabut mantenir el seu esperit “mentre que el folklore s’ha especialitzat”. D’altra banda, Jaume Collboni, tinent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, ha manifestat: “Barcelona té el compromís per vetllar per la cultura popular i n’és un exemple que les ciutats convidades a les Festes de la Mercè veuen el desplegament que fem en el seu suport i els sorprèn”. També ha destacat que la Casa de la Sardana serà la tretzena Casa de la Festa de la ciutat, però la primera que abarca l’àmbit nacional gràcies a la Confederació Sardanista de Catalunya.
També hi ha assistit Lluís Puig, director general de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals; Xavier Trias, regidor a l’Ajuntament de Barcelona; Jaume Ciurana, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i diputat a la Diputació de Barcelona; Francesc Fabregat, responsable de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB); i d’altres responsables de les principals entitats sardanistes de la ciutat i de Catalunya.
La sardana, camí de la UNESCO
S’ha iniciat el procés perquè la sardana sigui inscrita per la UNESCO en la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial i en aquest marc es preveu endegar properament una campanya de finançament popular per recaptar fons per poder afrontar algunes de les despeses que suposa desenvolupar aquest projecte. A més a més, s’ha creat un logotip específic per fomentar i impulsar la candidatura per inserir-lo a qualsevol tipus de comunicació sardanista que es faci per tal de difondre el projecte, però també com a prova de la implicació i vinculació del món sardanista per aconseguir aquesta fita.
Sobre la Casa de la Sardana
Les instal·lacions de la Casa de la Sardana, seu durant diversos anys de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, han estat ampliades gràcies a la creació d’una sala polivalent en format d’auditori i una zona d’oficines, així com l’optimització de l’espai actual amb una nova distribució, més funcional, adaptada a les necessitats previstes. Jesús Ventura, president de l’ACFB, ha emfatitzat la creació de la Casa de la Sardana com un símbol de la resistència històrica del col·lectiu sardanista: “contra les prohibicions del règim franquista, contra les autoritzacions no desitjables, i contra l’esnobisme que ha considerat el sardanisme una pràctica obsoleta”.
La Casa de la Sardana s’integra en la xarxa de Cases de la Festa de l’Ajuntament de Barcelona, un seguit d’espais de cultura popular i tradicional repartits pels diferents barris, que acullen entitats d’àmbits diversos on promoure la cultura popular i tradicional, formar sobre ella i fer-ne recerca i desenvolupar diverses activitats de preparació i difusió, obertes a tothom.
Entitats locals i diversos àmbits territorials
La instal·lació serveix per unificar les seus de totes les entitats sardanistes de caire nacional, territorial i municipal. Així, s’hi ubicaran la Confederació Sardanista de Catalunya, la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya, l’Obra del Ballet Popular, la Fundació Universal de la Sardana, la Unió d’Aplecs de Catalunya i l’Associació de Cobles de Catalunya (actualment en procés de constitució). També serà la seu d’entitats de caire territorial com la Federació Sardanista de les Comarques Barcelonines (també en procés de formació), la Comissió d’Aplecs de les Comarques Barcelonines i les Colles Sardanistes de les Comarques Barcelonines. Igualment, servirà de seu de les entitats sardanistes municipals: l’Agrupació Cultual Folklòrica Barcelona, el Foment de la Sardana de Barcelona, la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona, les Colles Sardanistes de Barcelona Ciutat i l’Obra Sardanista Violetes del Bosc. En aquest sentit, hi podran tenir cabuda totes les entitats relacionades amb el món de la sardana i la cobla que hi estiguin interessades. També s’hi hostatjaran la Federació Catalana de Joc Tradicional, Adifolk i la Federació Catalana de Catifaires.
L’esdeveniment
Tot i que el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, no ha pogut assistir a l’acta d’inauguració de la Casa de la Sardana, sí que ha volgut transmetre-hi un missatge. En aquest, el cap de l’executiu català ha destacat la sardana com “una de les nostres targetes de presentació al món”. Puigdemont, que ha desitjat l’èxit de la candidatura sardanista com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, ha exalçat la sardana com una mostra “amb voluntat universal que s’ha anat modelant amb el temps i la gent s’ha fet seva”. Per això, ha conclòs, “em representa i ens representa”.
La inauguració ha consistit en una visita explicativa per les noves instal·lacions, una mostra de jocs tradicionals i l’exhibició de les colles de sardana esportiva de Barcelona a l’estrena de la sardana Casardana de Carles Santiago, amb la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. A part, s’hi ha interpretat l’obra de Pep Ventura Una mirada, que és la sardana unitària del Dia Universal de la Sardana, que s’ha celebrat aquest diumenge 18 de juny. També hi han actuat els Cavallets Cotoners.
El projecte
Les obres de la Casa de la Sardana es van iniciar el passat mes de desembre i l’estudi d’arquitectura aleTXa Arq., especialitzat en restauració i recuperació d’edificis, és el responsable del projecte de reforma. Les obres, amb un pressupost de 70.000 €, han anat a càrrec de Grup Conoci-3 S.L., que va ser l’empresa guanyadora del concurs públic de licitació. Es tracta d’una companyia fundada l’any 2000 especialitzada en la construcció, restauració i manteniment d’edificis, amb criteris de sostenibilitat i economia productiva. Entre els seus projectes hi destaquen la restauració i recuperació dels esgrafiats d’una façana catalogada al carrer Sant Pau de Barcelona i la reforma de les instal·lacions a Mercabarna del grup d’alimentació Comerco.
1
