Durant un any, una vila es converteix en un pol d’atracció cultural, turístic i econòmic, dinamitzant i projectant el municipi que esdevé Capital, alhora que incideix sobre el conjunt del país com un esdeveniment cultural i festiu que transcendeix el fet purament sardanista. Aquest 2019 és el torn de Perpinyà, a la Catalunya Nord, el 2020 prendrà el relleu Sant Feliu de Guíxols i el 2021 serà el torn de Balaguer.
Però quin municipi acollirà la capitalitat el 2022? Les bases per presentar candidatura ja s’han fet públiques. Qui presenta la candidatura ha de ser el ple l’ajuntament, mitjançant una proposta de l’entitat sardanista de la població, i si n’hi ha més d’una, preferiblement ha de ser una proposta unitària. La sol·licitud ha de constar el nom de l’entitat o entitats promotores de la sol·licitud; les entitats i/o persones que formarien el Comitè Organitzador; l’acceptació dels actes bàsics; la proposta d’esdeveniments opcionals a celebrar durant la proclamació de Capital de la Sardana i els previstos per a la resta de l’any amb les dates en què es realitzaran; la descripció dels espais on es poden desenvolupar els esdeveniments i recursos tècnics (superfície, aforament, megafonia…) i el pla de seguretat, emergències i evacuació previst. I quins requisits previs es demanen? Segons les bases, cal que “la població candidata hagi mantingut una activitat sardanista de forma pública i socialment reconeguda, en els seus vessants d’organització de ballades, concerts, aplecs, concursos o ensenyament, duta a terme per entitats sardanistes o entitats cíviques amb seccions sardanistes autònomes i reconegudes”.
La proclamació de la Capital de la Sardana i els seus actes corresponents se celebra habitualment el tercer dissabte de març. Aquest esdeveniment de proclamació és un dels actes bàsics del projecte Capital de la Sardana que ha de constar de la solemnitat correspon, però també d’interès per a tots els públics. Per això també es demanca que hi hagi un “espectacle amb contingut sardanista de gran format”. Per aspirar a la candidatura, els organitzadors també sol·liciten “altres grans esdeveniments”, com el lliurament dels Premis Capital de la Sardana, que se celebra al novembre o al desembre; la presentació de la Guia Sardanista, organitzada un dissabte de desembre; la Festa Anual de les colles de sardana esportiva, prevista pel febrer-març; la Trobada sardanista d’equipaments cívics, al maig-juny i la Trobada d’escoles de cobla, al juny.
A banda, la Capital de la Sardana pot preparar un variat programa a desenvolupar durant tot l’any. Poden ser actes típicament sardanistes com ballades, concerts, aplecs o concursos, però també s’hi recomanen d’altres activitats com exposicions, xerrades, debats o cursets. A més a més, hi ha d’haver un esdeveniment institucional de cloenda de la Capitalitat que suposi traspassar la Capitalitat a la següent població.
