A punt de començar la tardor, el Campionat de Colles Sardanistes de Catalunya encara la recta final per decidir quins seran els conjunts guanyadors. Des del 30 d’abril, 170 colles competeixen les cinc categories (alevins, infantils, juvenils, grans i veterans) i modalitats (lluïment, revesses per a colla, individual per a revesses, punts lliures i colla completa) definides en les bases generals del concurs.
Malgrat que totes les categories estan regulades per un estricte sistema de puntuació, l’objectiu del Campionat de Catalunya no és merament competitiu. Organitzant-lo anualment, la Unió de Colles Sardanistes aconsegueix inculcar l’amor per la sardana a les noves generacions, i oferir una plataforma de projecció i trobada per aquelles disciplines menys conegudes socialment. Perquè un concurs pugui comptabilitzar en el Campionat de Catalunya, senzillament ha de constar de cinc parts diferenciades: el galop d’entrada, una sardana de lluïment, una sardana revessa, la sardana de germanor i el lliurament finals dels premis.
Sistema de puntuacions
En el campionat de sardanes de lluïment, els concursants han de puntejar correctament dues o tres sardanes de set a deu tirades. A diferència de les modalitats revessaires, en les quals es valora la capacitat auditiva dels conjunts per identificar les tirades, el jurat únicament valora la pulcritud tècnica de la colla. Aquest, format per membres de les mateixes formacions, estableix un sistema de puntuació invers: 1 punt per la millor colla, 2 per la segona, i així consecutivament.
Què són, tanmateix, les esmentades modalitats revessaires? Sota aquesta denominació, s’entenen aquelles disciplines en les quals una persona ha d’endevinar quants compassos tenen els tiratges curts i els llargs. En la categoria Sardanes revesses per a colles, tots els membres de la colla menys un ballen la sardana formada per vuit tirades (dues de curtes, dues de llargues, dues de curtes i dues de llargues). La responsabilitat d’aquest integrant que en queda al marge, anomenat revessaire, és endevinar la quantitat de compassos que formen cada tirada abans del desè compàs de la tercera sèrie de curts.
Com el mateix nom indica, els participants del concurs individual de revesses no necessiten la col·laboració de cap colla. Senzillament escoltar atentament les sis sardanes interpretades per la cobla i dirimir quants compassos formen cada tirada. Si endevinen tots els tiratges d’una sardana, s’enduen 20 punts; si només els curts, 5 punts; si només els llargs, 4 punts; finalment, si no n’endevinen cap, cap punt. Per decidir quin concursant mereix ser reconegut com a guanyador, l’organització realitza el sumatori de totes les actuacions i elimina aquelles (el nombre varia en funció dels concursos de cada campionat) on ha obtingut un pitjor resultat.
El concurs de punts lliures és el més innovador d’entre tots els convocats. Sense abandonar la sardana com a base coreogràfica, les colles participants tenen l’oportunitat d’apropar-se a gèneres contemporanis. Els participants han de ballar una sardana composta per dues tirades curtes, dues llargues i un contrapunt. Per a promoure la llibertat estilística, poden trencar esporàdicament la rotllana (en quatre compassos de les tirades curtes, i en vuit de les llargues). Els paràmetres que determinen la puntuació són la interpretació musical (25%), l’espectacularitat (20%), l’harmonia del conjunt (20%), la dificultat (15%) i la correcció tècnica (10%). En la categoria adulta, la colla ha de lliurar una gravació del ball amb quinze dies d’antelació i replicar-la exactament el dia de concurs.
Finalment, el Campionat de Catalunya de Colla Completa premia aquell conjunt que ha obtingut uns millors resultats en el còmput de tres categories: les sardanes de lluïment, les sardanes revesses per a colles i les sardanes de punt lliure. Per dirimir quina colla mereix ser guanyadora, s’identifiquen aquelles que han participat en totes elles i s’adjudiquen els punts segons la posició obtinguda, a semblança del concurs de lluïment (1 punt per el primer classificat, 2 pel segon, etcètera). Aquella que obtingui una xifra menor, és proclama vencedora.
Podeu consultar les dates de les fases finals de cada categoria en el següent enllaç
