En conversa amb Tornaveu, Antonio Baños avança que explicarà la seva “relació personal i sentimental amb la sardana”, però sobretot, analitzarà les raons per les quals al seu entendre es produeix “l’auto-odi català cap a tot allò tradicional, i especialment, cap a la sardana”.
A parer del periodista, hi ha diversos factors, un dels quals, és polític: “L’imaginari popular català ha estat bandejat per la Barcelona del PSC. Durant molts anys m’he empassat música autèntica de Mali, dels Balcans i de Milwaukee, mentre que alhora se’ns furtava la música tradicional com la sardana”, argumenta. D’altra banda, remarca que “a finals dels anys noranta, Roger Mas i la Cobla de Barcelona sembla que van rejovenir la sardana, però encara avui les connotacions que arrossega són massa negatives per a una música tan rica i amb possibilitats”.
En el marc de la xerrada, Baños també es referirà a com el franquisme va desactivar les sardanes, i com “els progres les van rebutjar també”, així com “la fascinació cosmo-paleta en un país anti-folklòric per creure que ho és massa”.
