Les sis sardanes compostes i estrenades per Pau Casals entre 1908 i 1960 mai han estat estudiades. La investigació d’Anna Costal i Albert Fontelles desitja catalogar-les i fer-ne un estudi musicològic, analitzar quin impacte van tenir en l’escena musical catalana i internacional, i difondre-les entre dos grans públics: intèrprets i investigadors d’una banda, i el conjunt de la ciutadania per l’altra.
En concret, els dos musicòlegs faran un estudi de les obres Festívola, En Pelegrí, Sardana for cello orchestra, Sant Martí de Canigó, Sardana en do major i Sardana seriosa. Preludi d’El Pessebre. En declaracions a Tornaveu, Costal explica que, des del concert de la Cobla de Cambra de Catalunya al 10è Festival Pasqua de Cervera (2020), s’està vivint un “interès renovat per l’obra sardanística de Casals”.
No obstant això, encara no existeix un catàleg de l’obra compositiva del mestre del Vendrell. En aquest sentit, Costal i Fontelles contemplen que la catalogació del corpus sardanístic de Casals sigui un primer pas en la creació d’una base de dades sistematitzada, que permeti consultar les obres creades, el lloc i any on foren concebudes, les interpretacions, els arranjaments, etcètera. Per Costal, Pau Casals ha estat reconegut com a intèrpret de violoncel, director de l’Orquestra Pau Casals i ambaixador de la pau. En canvi, apunta la musicòloga, “la seva faceta com a compositor no és de les més conegudes”.
La recerca ‘De Festívola al Preludi d’El Pessbre. Una primera aproximació al catàleg d’obra musical de Pau Casals a partir de les seves sardanes’ es realitzarà en el marc del Grup de Recerca en Estudis Culturals i Musicals (GRECUM) de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Entre altres fonts, la investigació recopilarà fonts d’hemeroteca i la documentació del Fons Pau Casals, dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
El jurat de la Càtedra Pau Casals ha estat conformat per Alfons Martinell, Bernat Meillat, Joan Fuster-Sobrepere, Marc Gil, Núria Bellester i Pepe Reche.
