El 26 i 27 d’octubre, Rosselló acollirà la proclamació del Pubillatge Nacional de Catalunya 2024, certamen organitzat pel Foment del Pubillatge Català. En declaracions a Ràdio Rosselló, el president de la federació Arnau T. Akhtar destaca que en la tria del municipi ha pesat el creixement que ha experimentat el pubillatge al Segrià en els darrers anys, així com la voluntat de tornar a celebrar l’acte al Pla de Lleida, passats 31 anys de l’edició celebrada a Corbins (1993).
A més de la Pubilla i l’Hereu Nacionals 2024, a Rosselló també es decidirà quins joves són escollits com a pubilles i hereus de les comarques barcelonines, tarragonines, gironines i lleidatanes—distincions que impliquen convertir-se, al mateix temps, en dames d’honor i fadrins de Catalunya.
El pubillatge a Catalunya
Segons testimonia el Foment del Pubillatge Català (FPC), la figura de les pubilles arrenca a Catalunya a finals de la dècada de 1920 i es consolida plenament durant la Segona República, organitzant-se des de 1933 el Certamen de la Pubilla de Catalunya. La guerra civil provoca la interrupció dels certàmens, que no es recuperaran fins a 1957, de la mà de Valentí Garcia, periodista del diari Solidaridad Nacional. “Aquesta reinstauració—apunten des de la FPC—Aes va donar en molts àmbits de l’actual cultura popular catalana, probablement com una forma de recuperar certs costums catalans, però des d’una alienació amb l’espanyolitat, reduint el catalanisme a un folklore regional”.
L’11 de setembre de 1979 es constitueix el Foment de les Tradicions Catalanes, que defineix els trets característics de pubillatge actual, com ara la indumentària o el color de les bandes (blanc per als títols locals, blau pels comarcals, vermell per als intercomarcals i groc per als títols nacionals). Els anys 80, el pubillatge viu un moment de gran eclosió.
A cavall del nou mil·lenni, es produeixen canvis importants. La incorporació de la figura dels hereus en els certàmens coincideix amb la desaparició de la figura de les pubilles a molts municipis, sobretot de l’àrea metropolitana.
A principis de 2024, el Foment de les Tradicions Catalanes va canviar el nom a Foment del Pubillatge de Català. La Junta actual treballa per reivindicar el potencial que té aquesta tradició per representar el poble i conèixer les festes i tradicions de Catalunya. Al mateix temps, amb l’objectiu de tornar a atreure els joves, s’avança perquè el pubillatge sigui una figura menys institucional i tinguin una participació més activa en la cultura popular.
