Formacions d’arreu dels territoris de parla catalana expertes en la transmissió oral i la cançó improvisada, juntament amb el poeta Josep Pedrals, prendran el protagonisme de l’acte de cloenda de l’Any de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que acollirà el Teatre Bartrina de Reus el pròxim 28 d’abril a les 19 h. ‘Versar el cançoner’, l’acte de cloenda que organitza el departament de Cultura de la Generalitat, posarà veu als informants de les missions de recerca que es van dur a terme en aquest gran projecte de recuperació de la cançó popular.
La reserva d’entrades es pot fer a través del web del Teatre Bartrina de Reus.
Quatre formacions musicals
Jaume Ayats, comissari de l’Any de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya obrirà l’acte explicant els punts claus de les activitats que s’han dut a terme durant l’any. Quatre formacions musicals de Catalunya Nord, País Valencià, Mallorca i Terres de l’Ebre, juntament amb la col·laboració del reconegut poeta Josep Pedrals, oferiran una mostra en homenatge a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a través de la cançó improvisada.
Catalunya Nord: glossat a càrrec de Laia Pedrol, Carles Belda (Associació Cor de Carxofa) i del poeta Josep Pedrals
País Valencià: cant Valencià d’Estil, a càrrec de Veus i Paraules i del poeta Josep Pedrals
Mallorca: glosses, a càrrec de Maribel Servera i Mateu “Xurí” (Glosadors de Mallorca) i del poeta Josep Pedrals
Terres de l’Ebre: jotes, a càrrec Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i del poeta Josep Pedrals
Llegat de la tradició oral
L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya va ser un dels projectes privats més ambiciosos que es van emprendre durant la primera meitat del segle XX, amb l’objectiu de recollir i estructurar el llegat de la tradició oral de tot el territori de parla catalana. Aquesta iniciativa va permetre recollir materials de gran valor que, agrupats sota el títol d’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, completen un dels arxius més valuosos del país. El concepte no era només fer un cançoner sinó instaurar una Obra ben estructurada que recollís tot el material per estudiar les arrels de la nostra música i la seva relació amb el món civil.
A proposta del mecenes Rafael Patxot, a l’octubre de l’any 1921 es van començar a fer els primers contactes amb persones del sector cultural i musical per establir les bases de l’Obra. L’àmbit geogràfic va abastar totes les terres de parla catalana, inclòs l’Alguer, especialment el Principat de Catalunya i l’illa de Mallorca. El dia 6 de gener de 1922 es va constituir oficialment. Els musicòlegs, lingüistes i folkloristes més reconeguts del moment van respondre a la crida i es van organitzar per dur a terme aquesta tasca.
