El 29 de maig es va celebrar el centenari del primer cop que la Balanguera es va cantar, amb diferents cantades per populars arreu de Mallorca, a tots els municipis, a les escoles, en l’àmbit institucional… L’Obra Cultural Balear n’ha impulsat la celebració, que ha tingut un notable ressò mitjans de comunicació.
La Balanguera va ser escrita pel poeta, assagista i polític Joan Alcover, un home lligat a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1916, que amb només 23 anys havia guanyat un premi als Jocs Florals de Barcelona (1877). Passats tres mesos de la seva mort (29 de maig de 1926), el poema va ser cantat al Palau de la Música de Barcelona amb música d’Amadeu Vives, compositor i escriptor de Collbató (Baix Llobregat), i fundador de l’Orfeó Català.
Mig segle més tard, Maria del Mar Bonet el 1981 va fer un single amb dues cançons, “Estrofa al Vent” de Gabriel Alomar i la Balanguera de Joan Alcover, amb música d’Amadeu Vives. El mateix any surt el seu àlbum Jardí Tancat, musicant poesies de diferents poetes mallorquins, i popularitzant encara més la Balanguera. El 1996, la cançó va ser declarada himne oficial de la major de les Balears per part del Consell Insular de Mallorca.
Certament, aquest himne de Mallorca és clarament representatiu del poble mallorquí, que s’ha fet seva aquesta poesia cantada, però al meu entendre no és menys cert que la Balanguera és un patrimoni de tots els que sentim i estimem la terra i la nostra llengua i cultura catalanes (peti qui peti).
No és casual que es cantés per primer cop al Palau de la Música per l’Orfeó Català. Fa cent anys el nacionalisme espanyol encara no es dedicava a impulsar, finançar, i estimular els moviments anticatalanistes al País Valencià, i l’arxipèlag Balear. La gent de «lletres» de Mallorca o Menorca, preocupats per la nostra cultura, tenien forts lligams amb el que passava a Catalunya.
En aquests moments de foscor i de moviments contra la unitat de la llengua i cultura catalanes a les illes Balears i País Valencià, fora bo rellegir o si és el cas llegir-lo per primer cop a gent com Josep Salord Farnés i el seu assaig La llengua dels menorquins on sentència que si un mot «és menorquí» també «és català».
Amb permís dels mallorquins, crec que molts dels ciutadans dels Països Catalans, també sentim la Balanguera un poc nostra.
