Tornaveu
La punta que entusiasmava Santa Teresa de Jesús
El frisat de Valladolid, fet amb sedes naturals de colors i fil d’or i plata, és segurament el tipus més noble, refinada i senyorial de totes les puntes; molt apreciat en els segles XVI i XVII, i vinculat als convents fundats per Santa Teresa, va estar a punt de desaparèixer fins que a principis del segle XX va ser recuperat per dues germanes i mestres puntaires a Barcelona. Per descobrir la seva història i les característiques d’aquesta técnica, l’Associació Catalana de Puntaries ha convidat aquest divendres la professora val·lisoletana Rosa Orcana, una de les poques puntaries que segueix treballant el frisat.

Moltes de les peces que avui es conserven dels frisats de Valladolid procedeixen dels monestirs fundats per Santa Teresa de Jesús. I és que va ser allà, en les “sales de labor” de les institucions carmelites, on van néixer en el segle XVI i es van estendre per la península i arreu d’Europa, apreciats per la seva riquesa, bellesa i qualitat tècnica.

Rosa Maria Provencio, presidenta de l’Associació Catalana de Puntaires, explica que durant el segle XIX, la tècnica del frisat va decaure i va estar a punt de desaparèixer, especialment arran de la desamortització de Mendizábal, que va tancar els monestirs i convents, i la invasió napoleònica, que va destruir les peces per agafar-ne l’or. Però a partir de la dècada de 1930, s’aconseguí recuperar la tècnica a Barcelona, gràcies a la tasca de les germanes Antònia i Montserrat Raventós, fundadores de l’Escola de Puntaires de Barcelona.

Provencio assenyala que amb aquest acte han volgut sumar-se a la celebració del Dia Internacional de la Dona, “ja que la punta va ser creada per una dona, Santa Teresa de Jesús, i potenciada per ltres dones”.

La conferència serà divendres 12 de març a les 19 hores en aquest enllaç. Es complementarà amb un curs intensiu al setembre, a càrrec de la mateixa professora, Rosa Orcana.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa