El model festiu del Corpus Christi va desaparèixer per culpa de les disposicions eclesiàstiques (Concili de Trento) i les prohibicions civils decretades al segle XVIII pels governs il·lustrats. Algunes comparses han arribat adaptades als nostres dies, en el model de les festes patronals, però d’altres senzillament s’han perdut. És el cas dels diables que sortien a les ciutats i viles més importants de la Catalunya Vella, que actualment només es poden veure a la Patum de Berga.
Amb la publicació d’Els diablots. Els diables processionals a la Catalunya vella, Carles Freixes ofereix una lectura divulgativa, ideal per qui vulgui comprendre com s’introdueix l’entremès dels diables a Catalunya, i sobretot a la Catalunya Vella: a Manresa, Solsona, Verdú, Vic, Cervera, Berga, i sobretot a Cardona, ciutat a la qual el llibre dedica un capítol específic, per tractar-se d’aquella que ha conservat més documentació seriada sobre la temàtica. Un recorregut que l’autor ens proposa fer de la mà de nombroses obres pictòriques (catalanes però també internacionals) i de l’anàlisi comparatiu amb festes d’altres punts dels Països Catalans.
A més de presentar informació inèdita, l’estudi dialoga amb altres assajos publicats recentment sobre patrimoni immaterial. Freixes dona per bona la hipòtesi de Daniel Vilarrúbias, per qui l’entremès dels diables i Sant Miquel escenifica a l’episodi bíblic de l’expulsió a l’infern dels àngels rebels, i d’altra banda defensa que la presència dels diables a la festa del Corpus podria ser una influència directa (o trasllat) de les celebracions pasquals—plantejament similar al presentat en l’estudi de Nil Rider sobre l’ou com balla.
Carles Freixes també és l’autor de Corpus. 700 anys de festa a Catalunya—catàleg de l’exposició homònima que va comissionar—, i del llibre Gegants. Sis-cents anys de festa i tradició, escrit conjuntament amb Jan Grau.
