Quin sentit tenen aquests protocols? Quines transformacions han experimentat i per què? Són eines útils de participació ciutadana? Què celebrem? Quina tradició inventem? Són algunes de les reflexions que la jornada professional La festa domesticada? Protocols i noves sintaxis festives posarà sobre la taula, amb l’objectiu de poder oferir una revisió crítica dels discursos festius i la seva articulació en protocols festius. La jornada tindrà lloc el pròxim dijous 26 d’octubre, de 9.15 h a 14.30 h a la facultat de Geografia i Història de la UB (carrer de Montalegre, 6, Barcelona), i també podrà seguir-se en línia.
La sessió tècnica s’adreça a personal tècnic dels àmbits de cultura, festes i participació; persones i professionals vinculats als àmbits de l’antropologia, gestió cultural i patrimoni cultural, i juntes directives i persones associades a entitats culturals. Però està oberta al públic general. En tot cas, cal fer una inscripció, gratuïta, per participar-hi:
El programa de la jornada
La jornada arrencarà amb una ponència inaugural amb el títol El formal i l’informal als processos de protocol·lització de festes populars. Algunes reflexions i un parell d’exemples, a càrrec del grup de treball i recerca Cultura Popular i Conflicte (CPC) de l’Institut Català d’Antropologia (ICA) i el Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials (GRECS) de la Universitat de Barcelona (UB). També en aquesta ponència hi haurà la intervenció d’Eloi Sendrós (CPC-ICA). Antropòleg, doctorand expert en antropologia social per la Universitat de Barcelona, amb el títol La festa i l’Estat. Consideracions sobre la cultura popular com a àmbit d’intervenció pública.
Seguidament, hi haurà dues taules d’experiències que reflectiran casuístiques concretes: una primera des d’una perspectiva institucional i amb l’enfocament de l’administració municipal (amb els casos de Sant Cugat, Mataró, Sitges i Tarragona), i una segona en què participaran entitats culturals i professionals del sector de la cultura popular. Aquí es parlarà de la Nova moixiganga de Reus: acrobàcies d’aquí i d’allà, Esbarts, estereotips i rols de gènere; La Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada (FESTHI), la defensa d’un model de festa patrimonial concret, i La passió de Vilalba. Una versió social i feminista de la història.
La jornada és organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la UB i el Grup de Recerca en Exclusió i Controls Socials (GRECS), en col·laboració amb l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà i el grup Cultura Popular i Conflicte de l’Institut Català d’Antropologia
