El Bicentenari Clavé (1824-2024) està reivindicant el llegat del compositor, músic i activista cultural. La presentació de programa, divendres 26 a la sala Enric Morera del Conservatori Municipal de Música de Barcelona (CMMB), va comptar amb les intervencions del president de la Federació de Cors de Clavé, Bruno Nájera, i del comissari de l’any commemoratiu, Josep Fornés. Les dues intervencions van incidir en els principals objectius del programa: divulgar l’obra claveriana a les actuals generacions, i d’altra banda, descobrir noves facetes del seu llegat que encara no son prou conegudes.
La presentació va ser amenitzada amb tres pinzellades artístiques. Ignasi Blanch, creador de la imatge del Bicentenari, va recrear en directe una escena claveriana; l’actriu i dobladora Pepa Amenós va recitar amb gran força i expressivitat Les flors de maig i La maquinista; el pianista ucraïnès-català Sergeï Klimenko va tancar l’acte amb la interpretació de peces claverianes i romàntiques.
Principals activitats
Nájera va fer una relació les principals activitats que s’han previst per homenatjar el mestre. Entre les que ja han vist la llum, destaca la cantata El jove Anselm Clavé, de la compositora Andrea de Escalada, que va inaugurar-se el 20 d’abril a l’Auditori de Barcelona amb la participació de més de 800 infants, acompanyats per les orquestres del CMMB i del Conservatori de Manresa. També en l’àmbit educatiu, s’ha creat una auca que es repartirà a les escoles de música de Catalunya sobre la vida del mestre.
El Bicentenari Clavé brinda l’oportunitat de redescobrir antigues propostes musicals i portar-ne de noves a l’escenari. Nájera va avançar que, en el marc del Festival Isaac Albéniz de Camprodon, el 20 de juliol es tornarà a interpretar l’Aplec del Remei, la magna obra de teatre musical de Clavé, considerada la primera composició per a teatre musical de Catalunya. Altres actuacions destacades seran l’Oratori de Nadal (Basílica de Montserrat – 7 de desembre), que comptarà amb una orquestra simfònica, un gran cor i cinc solistes; i la representació de l’òpera El gran Clavé, de Josep Mut, que previsiblement s’estrenarà al Palau de la Música el juny del 2025.
Clavé, el codi de la utopia
La Federació de Cors de Clavé desitja que l’any commemoratiu també serveixi per omplir els buits biogràfics de la vida del compositor. “Serem agosarats però rigorosos”, va resumir Fornés. L’antropòleg va explicar que s’estava fent recerca per calibrar l’impacte que va tenir l’activista a l’Amèrica Llatina. En l’edició del 5 de maig de 1861 de l’Eco de l’Euterpe, es referencien corals claverianes a La Habana i Montevideo.
Els descobriments adquirits seran plasmats a l’exposició Clavé, el codi de la utopia, que s’estrenarà al Centre Artesà Tradicionàrius en el marc de les Festes de la Mercè. La mostra oferirà una visió panoràmica de Clavé –l’utòpic, el polític, el cantaire, el revolucionari—i també de la seva època i companys de lluita, entre els quals destaquen noms tan il·lustres com Ildefons Cerdà, Narcís Monturiol o Abdó Terrades.
L’exposició s’estructurarà en dues parts: mitja dotzena de plafons amb breus apunts sobre la vida de Clavé, així com codis QR per ampliar informació;; i la immersió a un cub metàl·lic, tot folrat amb imatges d’època claverina, del sostre del qual penjaran vuit cartel·les que plantejaran un enigma sobre la vida del mestre. La mostra serà fàcilment transportable, amb l’objectiu que sigui fàcilment exhibida per qualsevol entitat que vulgui reclamar-la. A la roda de premsa, Fornés va avançar que Clavé, el codi de la utopia serà completament accessibles per persones amb problemes de visió. Un compromís que es traduirà en l’enregistrament de tots els textos i l’ús de llenguatge braille en les cartel·les.
Premis Clavé
Els Premis Josep Anselm Clavé de Cant Coral a Catalunya es lliuraran el 17 de maig a la Cava Centre de Sant Sadurní d’Anoia. Bruno Nájera va anunciar-ne els guanyadors:
- Millor espectacle – producció de cant coral : The Pulse. Gravity and Other Myths. Cor de Noies de l’Orfeó Català.
- Millor producció – espectacle no coral de cultura popular: Els Pastorets de Girona. Associació de Pastorets de Girona.
- Millor enregistrament de cant coral: Quatre Cançons de Gerard López Boada. Cor de Projectes. Conservatori de Cervera.
- Millor composició: Món de Nit. Anna Campmany.
- Projecte transformació social: Escola de Música Joventuts Unides de La Sènia. Escola innovadora fundada per Andreu Martínez Motos..
- Caramelles: Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Confraria del Roser.
- Comunicació: Set de sons. Programa de Catalunya Música. Plataforma 3Cat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
- Trajectòria coral: Cor Bruckner Barcelona. Fundat l’any 2003.
- Coral infantil: Cor Tiamat de l’Escola Municipal de Música Carles G. Vidiella d’Arenys de Mar i Cor L’Escarlet de l’Aula de Música de Can Llobet de Calella. CoProducció de la Cantata El Conte de Nadal.
PREMIS FEDERACIÓ
- Trajectòria i premi d’honor directora: Mireia Barrera.
- Catalunya Nord: Germain Malé. Director de cor fundador de la Coral Les Camilleres de Sallagosa.
- Trajectòria Entitat Claveriana: Societat Coral Diana de Cervelló. 160 anys
