Poques entitats poden presumir de ser hereves d’una expressió popular arrelada des de fa més de 250 anys al seu municipi, i l’Agrupació de Pessebres d’Olot i la Garrotxa és una d’elles. Des que els pessebres van començar a escenificar-se dins les cases, a mitjans del segle XVIII, la capital de la Garrotxa viu un amor molt intens pel pessebrisme. Documents del 1750 ja testimonien la creació de pessebres a llogarets, que lluny d’esdevenir rèpliques matusseres de les escenificacions fins llavors circumscrites a les esglésies, també aspiraven a la qualitat estètica. No debades, pintors i escultors realitzaven encàrrecs particulars en tallers propis.
Entre els 184 creadors que la Galeria d’Artistes de l’associació té registrats, uns quants noms mereixen ser destacats en majúscules: Maurici Valls Quer, Celestí Devesa, Manuel Traité, Modest Flavià, Salvador Mallarach, i especialment Ramon Amadeu Grau (1745 – 1821). Sense conèixer la biografia de l’escultor barceloní, exiliat a Olot en el transcurs de la Guerra del Francès (1809), és difícil comprendre la influència de la ciutat com a referent catalana del pessebrisme.
Servint-se de l’estètica realista típica dels pessebres napolitans, Amadeu aconsegueix popularitzar l’afició pel pessebrisme entre la població. En aquest empeny, aporta solucions fins llavors no contemplades: utilitzar la mateixa població olotina com a models de les seves figures, emprar el fang com a nou material de creació i jugar amb noves perspectives i representacions del paisatge, entre altres.
Gràcies a la dedicació persistent dels olotins, entre els quals cal reconèixer la implicació dels artistes Joaquim i Marià Vayreda, la llavors sembrada per Amadeu va brotar amb molta força, convertint Olot en capdavantera en la creació de tallers i concursos i en l’exportació internacional de les seves figures. Segons apunta l’Agrupació de Pessebres d’Olot i la Garrotxa, a principis del segle XX, bona part dels muntatges de pessebres d’arreu del món es vesteixen amb figures dels tallers olotins. Una afició que, malgrat els lògics alts i baixos que qualsevol història bicentenària comporta, ha perdurat fins els nostres darrers dies. Així ho acredita l’empenta generada per la Mostra Internacional de Pessebrisme, celebrada l’any 1992, gràcies a la qual s’impulsà la renovada Mostra de Pessebres d’Olot.
Des de l’Agrupació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa són conscients que han de difondre l’immens llegat històric atresorat durant dos segles llargs, com vénen fent sense suport administratiu durant tantes dècades. Es congratulen que la imminent inauguració del Museu del Pessebre de Catalunya reverteixi aquest oblit tradicional de les institucions públiques, però (feliçment) adverteixen: seguiran treballant perquè les tècniques pessebristes, i més concretament els trets característics de l’escola olotina, siguin coneguts. Classes teòriques sobre la simbologia dels pessebres, modelatges de les figures, ús del color, distribució de les llums, construcció de diorames… Seguiran oferint, en definitiva, un autèntic arsenal de coneixements a l’abast de tots els públics. La Federació Catalana de Pessebristes col·labora en l’organització dels campus estiu, i en la confecció dels cursos formatius celebrats durant el curs regular.
