Setze diorames recreen els setze quadres o escenes que formen part de l’obra de Josep M. Folch i Torres, i es poden veure exposats al hall del Teatre Municipal de Girona, fins al 2 de febrer, dins el marc de la biennal del pessebre.
L’exposició ha estat organitzada per la Federació Catalana de Pessebristes amb la col·laboració de la Fundació Folch i Torres i la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, i forma part de les activitats que han commemorat el centenari de la primera representació de la versió dels Pastorets de Folch i Torres, celebrada el 24 de desembre de 1916 al desaparegut teatre barceloní Pompeia.
En comptes d’actors de carn i ossos, els visitants es trobaran un total de setze diorames, cadascú dels quals representa una escena de l’obra. La tècnica dels diorames presenta les escenes que es consideren típiques del que s’anomena pessebre, però es tenen en compte les lleis de la perspectiva per tal d’aconseguir que el conjunt recreï una il·lusió de realitat. “És un projecte nascut per perdurar, en el qual hem trobat un estil homogeni i que serveix per proposar una nova manera de reviure Els Pastorets de Folch i Torres”, expressa Albert Català, president de la Federació Catalana de Pessebristes. Un total de disset associacions federades han col·laborat en els diorames, de tal manera que cada associació que ha participat s’ha dedicat a fer un dels setze quadres o escenes de l’obra, i l’Associació de Pessebristes de Palau Solità i Plegamans ha creat les caixes que acullen cada diorama.
Un sentit homogeni
Per aconseguir la idea d’unitat i projecte artístic defensada per Albert Català l’escultor ninotaire Marçal Casanovas ha estat una peça (mai millor dit) fonamental, ja que ha estat l’encarregat de construir totes les figures que formen part dels diorames. Un total de 203 figures d’uns 12 centímetres d’alçada que ha construït sense motlle, i pintat a mà amb un mateix estil per a cada diorama. Casanovas, que va esdevenir escultor i ninotaire arran de la seva afició al pessebrisme, als seus 74 anys es mostra molt satisfet del resultat obtingut, tot i el ritme intens que ha hagut de portar durant un any: “Primer vaig haver d’investigar com representar cada personatge, després no només donar-los forma amb el fang, sinó també coure les figures, esperar que s’assequin, pintar-les manualment totes elles…”, exposa Casanovas.
“Tots els qui any rere any representen els Pastorets i el públic que assisteix als teatres estimen molt l’obra, i gràcies a aquest projecte, es permet una nova immersió”, va explicar Lluís Folch, president de la Fundació Folch i Torres, a la inauguració de Girona, net de Ramon Folch i Torres, que el seu pare, un dels nou fills del dramaturg i escriptor, és el traductor i escriptor Ramon Folch i Camarasa, que també va assistir al tret de sortida d’una exposició que serà a Girona fins al 2 de febrer. Però se li augura una llarga vida; s’ho mereix.
