Un teatre on es representa un record, un collage elaborat amb peces viscudes o una capsa de música tancada on a dintre ballen la verge Maria, el Nen i Sant Josep. Són alguns dels originals pessebres que elaborat nou artistes catalans des de diverses disciplines, com l’arquitectura, la pintura, l’escenografia, la ceràmica, l’escultura o el gravat. La mostra, que organitza la Federació Catalana de Pessebristes, es pot veure fins al 5 de febrer Centre d’Artesania Catalunya.
El punt de partida, o “quilòmetre zero” de l’exposició, és una obra original d’un fragment del pessebrista terrassenc Ferran Font Ibáñez. Representa l’escena del naixement, amb la Verge, sant Josep i el nen a la porta d’una casa, en el moment de ser retratats. La Federació Catalana de Pessebristes va convidar a nou artistes catalans a què reinterpretessin l’escena, cadascú des de la seva pròpia disciplina i amb el seu propi llenguatge. L’objectiu és “posar l’accent en la dimensió artística i creativa del pessebre”, i també reivindicar el pessebrisme com una expressió viva i actual, segons va explicar, president de la Federació, Ramon Albornà, durant la inauguració el passat dia 15 de desembre.
L’arquitecte Joan Bertran parteix de la idea de la casa de l’obra original i la converteix en un cub negre on es fusionen els quatre elements que, segons el món antic, conformaven la natura: aigua, terra, foc i aire. Habitualment s’hi afegeix un cinquè element, l’èter, representat aquí amb una esfera platejada, i que per l’artista “es relaciona amb la llum, l’origen de l’univers, i que connectaria amb la idea del Naixement”. A la base el cub, dos triangles entrellaçats, un apuntat cap amunt i l’altre cap avall, simbolitzen sant Josep i la verge Maria.
La proposta de Kerstin Hintz adopta també la forma de cub, tot i que molt diferent. L’artista de Matadepera ha volgut retornar a la sagrada família la intimitat que els hi hem pres i que requeriria una situació com un part. Per això, ha concebut el pessebre com una mena de caixa de música, on només un forat permet observar l’interior i descobrir la Verge, sant Josep i el nen ballant sota una llum càlida.
El gravador Miquel Rocabruna presenta un treball de gravat i pintura sobre fusta a manera de retaule gòtic. I és que l’artista de Palau-solità i Plegamans ha volgut recrear l’escena de l’Epifania del retaule dels segles XV-XVI que presideixen l’altar major de l’església de Santa Maria del seu municipi. El retaule, que s’atribueix al Mestre d’Artés, pintor anònim de l’escola valenciana, un dels tallers més importants de l’època, és una obra mestra de l’art gòtic català força desconeguda. Rocabruna explica que ell mateix va participar en la seva restauració, i durant el procés van “descobrir que a l’escena no hi apareixen tres reis sinó dos reis i una reina”.
Pol Codina és escultor i forjador del taller de la Serralleria March de Mataró. El seu Naixement és una obra de ferro forjat de línies simples i esquemàtiques abstractes. S’inspira en el fris d’Aranzazu, al País Basc, de Jorge Oteiza, i en el seu treball amb el buit, i representa una forja moderna i la voluntat de buscar nous formats i materials.
Similar és la proposta de l’escultor Joan Martínez: un Naixement fet amb deixalles de ferro com alicates, tenalles, martells i altres eines antigues en desús que va trobar al seu taller. “Volia ressaltar el fet que un pessebre es pot representar amb qualsevol cosa” i també reivindicar aquesta tradició perquè no es perdi, explica l’artista de Terrassa.
Mercè Pla també és escultura, tot i que la seva tècnica és la ceràmica. Ella ha imaginat un àngel que puja per una escala per inspirar, a l’orella de l’escultor o escultora, el Nadal. La seva proposta connecta la seva línia de treball –que es caracteritza per uns grans caps, o ànimes–, amb la tradició del pessebre, representada en el naixement, amb les figuretes de sant Josep, la Verge Maria, el nen i el caganer.
L’escenògraf de Vilafranca Amadeu Ferré transforma el pessebre en un escenari teatral, amb la intenció de “posar en escena el record de les emocions i vivències que sentia” quan de petit començava a muntar el pessebre a casa. Per això, el seu és més aviat un making-of d’un pessebre, on les figuretes encara estan amb el paper d’embolicar i al costat de la caixa on es guarden la resta de l’any, i encara es pot veure el paper de diari sense cobrir de molsa o d’encenalls.
L’artista multidisciplinar Toni Fàbregas ha volgut també reflectir les vivències i la història, en una obra que és “un collage abstracte de parts viscudes”. Hi destaca la figureta del nen Jesús, un peça que l’artista va adquirir fa molt de temps a la Fira de santa Llúcia de Barcelona, una figureta “que algú la va tocar, la va triar, la va posar en un pessebre”, i està envoltada per una peça metàl·lica d’una llum antiga que al mateix temps fa referència al Naixement.
Finalment, el pintor Ferran Ferrer ha unit en la seva obra la poesia de Joan Salvat Papasseit i en la pintura de l’uruguaià Joaquim Torres-García. L’artista de Vilanova i la Geltrú ha volgut contraposar dos escenaris: en un pla vertical, un món idíl·lic, amb un arbre i les formes geomètriques i constructivistes inspirades en Torres-Garcia, i, en el pla horitzontal, sobre el qual estan la Verge, el nen i Sant Josep, el món actual ple de brutícia i grafitis, que gairebé no deixen llegir el poema ‘Nadal’ del poeta barceloní.
L’exposició es pot visitar del 15 de desembre al 5 de febrer de 2023 al Centre d’Artesania Catalunya (Banys Nous, 11. Barcelona).
