El pessebrisme català viu un model dolç. El 2025, la Federació Catalana de Pessebristes (FCP) ha complert quaranta anys i ho ha celebrat amb una notícia llargament esperada: després d’anys de gestions, iniciades el 2013, la candidatura internacional del pessebrisme a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO tira endavant amb la participació d’Itàlia, Espanya i Paraguai.
En aquest clima d’alegria, la Casa dels Gegants de Lleida va acollir diumenge 1 de febrer la cloenda de la XX Biennal del Pessebre Català. Des del 8 de desembre, 6.500 persones han visitat les 42 obres—32 diorames, nou fragments de pessebre i un pessebre popular— presentades a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de Lleida. Jordi Curcó, president de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, va mostrar-se satisfet per la rebuda que la Biennal ha tingut a la ciutat, on la mostra nacional s’ha organitzat per primera vegada.
Albert Català, president de la Un.Foe.Prae (Federació Internacional de Pessebrisme, en les sigles llatines), va ressaltar que la Biennal és una iniciativa única al món. Només a Catalunya es fa l’exercici de reunir desenes de propostes associatives per valorar com està evolucionant el pessebrisme. Català —president de la FCP entre 2013 i 2021— va definir els quaranta anys de la federació com un gran èxit col·lectiu.
En la mateixa línia, Ramon Albornà, actual president de la FCP, va reivindicar que l’entitat ha servit per vertebrar el pessebrisme—de les setze entitats fundadores s’ha passat a les setanta actuals—, però també per contribuir a l’enfortiment del moviment associatiu, com a membres del Consell de l’Associacionisme Cultural i soci de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català.
Acabats els parlaments institucionals, Roger Costa va dissertar sobre «El pessebrisme davant la UNESCO: els reptes d’esdevenir patrimoni cultural immaterial de la Humanitat». L’antropòleg va començar desmuntant alguns equívocs habituals, com ara la falsa equiparació amb el Patrimoni Material, la creença que la Llista Representativa és una llista d’excel·lència, o bé el fet que la UNESCO tingui potestat per declarar què és Patrimoni Cultural Immaterial—responsabilitat que pertoca a les comunitats portadores.
Costa va advertir que la inscripció a la Llista Representativa no suposa automàticament que una manifestació cultural sigui més coneguda i que, en l’altre revers, s’ha de vigilar que tenir més impacte mediàtic no provoqui efectes contraproduents, com ara la massificació o la instrumentalització empresarial. El pessebrisme, va afegir, no ha de patir en excés per aquests fenòmens, atès que es tractés d’una manifestació no conflictiva, poc concentrada en l’espai i en el temps i que rep poca pressió de possibles interessos econòmics. Com a cloenda, Costa va destacar que el segell UNESCO pot augmentar la visibilitat, el prestigi i l’autoestima dels pessebristes, però també suposa una responsabilitat afegida en l’aplicació de mesures de salvaguarda.
