Abans que les xarxes socials ens anunciessin les festes, ens pronostiquessin quin temps farà demà i ens possesin al dia de les últimes notícies i tafaneries, hi havia les campanes. “Vivos voco, mortuos plango, festa decoro, fulgura frango” –és a dir, “crido els vius, planyo els morts, decoro les festes i trenco els llamps”– deia una endevinalla convertida avui en el lema de les campanes i que resumeix perfectament les seves variades funcions, que van molt més enllà de tocar les hores.
Per reflexionar al voltant dels sons, símbols i significats, la història i la vigència de les campanes se celebra el divendres 20 i dissabte 21 el Vivos Voco, les II Jornades de Campanologia de l’Arquebisbat de Barcelona, que organitzen els Campaners del Pi i el Secretariat de Patrimoni de l’Arquebisbat. Si la primera edició, el 2021, se centrava en l’aspecte material: la seva conservació i restauració, en aquesta segona s’abordarà la seva vinculació amb la immaterialitat.
Pels organitzadors, la trobada vol servir per “posar en valor tot allò que fa referència al paisatge sonor, des de la recuperació sonora d’una torre i les seves campanes” fins a recents experiències d’associacionisme en aquest àmbit. A l’hora, “també es pretén parlar del sentit simbòlic de les campanes i posar-les en relació amb les altres religions que tenen un concepte de crida comunitària similar i que són presents a la ciutat”.
Programa de les jornades
Les jornades se celebraran a la Facultat Antoni Gaudí (Ateneu Universitari Sant Pacià) i reuniran més d’una quinzena de participants, campanòlegs, antropòlegs, historiadors, experts en patrimoni i cultura popular i entitats. La inauguració serà divendres a la tarda, amb la conferència d’Ángel López-Sidro, de la Universitat de Jaén, al voltant de la relació entre sons sagrats i espai públic. Després, els Campaners de Cervera, la colla degana del país, parlaran de la importància del toc manual de campanes, un element que des del passat novembre forma part del llistat de Patrimoni Immaterial per la Unesco.
La trobada continuarà l’endemà, amb sessions més curtes en forma de xerrades i debats temàtics. S’hi parlarà de la formació dels campaners, amb l’antropòleg Francesc Bayo, dels Campaners de la Catedral de València; el toc de campanes a la Barcelona d’avui, amb l’historiador i tècnic de patrimoni de la Catedral de Barcelona Nil Rider; l’escola de Campaners de la Vall d’en Bas –la primera escola d’aquest tipus que ha obert les portes aquest mateix mes–, amb el seu impulsor, Xavier Pallàs; un projecte de mapeig del so de les campanes, amb els investigadors Sergi González, Tess Knighton i Francesc Orts, o de les campanes, campanars i campaners a l’Arquebisbat de Barcelona avui, amb el folklorista Amadeu Carbó. També hi haurà una taula rodona sobre les dificultats per la recuperació del toc manual de campanes, moderada per la periodista Montserrat Rovira.
Jordi Sacasas, arxiver de la basílica de Santa Maria del Pi i impulsor de l’Associació d’Amigues i Amics del Campanar del Pi, tancarà les xerrades la jornada reflexionant sobre la necessitat de treballar de manera interdisciplinària i col·laborativa, presentant l’exemple del Comitè Assessor pel Sistema de Campanes Alemany.
La jornada la clourà amb una visita al campanar de Santa Maria del Pi, per poder compartir, a peu de campana, les aportacions realitzades pels campaners rel d’aquesta trobada.
Podeu consultar el programa en aquest enllaç. Les inscripcions es poden fer a través del formulari en línia.
