Tot i que els cànons de les festes poden ser inicialment imposats per una institució, les persones acostumen a apoderar-se de la seva pràctica. Les processons de Diables Ballarins del Corpus Christi, celebrat a onze municipis de Veneçuela, és uns dels casos més evidents. Homes dones i nens es vesteixen de diables i comencen a ballar davant de Déu –representat en el Santíssim Sagrament—en actitud de penitència. Celebrada el novè dijous després de Dijous Sant, la cerimònia simbolitza el domini del bé sobre les forces del mal.
Els promeseros, nom amb el qual es coneixen els ballarins, vesteixen amb colors molt cridaners. Per tal d’evitar la captació dels diables que encarnen, porten creus cristianes i palmes beneïdes. Les festes són organitzades autònomament per confraries, que s’encarreguen de mantenir viu el llegat i organitzar els aspectes logístics. Durant el recorregut de la processó, els veïns que assisteixen a l’espectacle fan sonar les maraques per allunyar els esperits malèfics.
Malgrat que les primeres referències d’aquesta dansa es remunten a l’any 1749, probablement els seus orígens són anteriors. Així invita a suposar-ho els elements indígenes, africans i espanyols que s’hi troben, i que la converteixen en un exemple singular d’hibridisme cultural. Fruit d’aquesta amalgama, elements tan importants com el vestuari, les màscares o fins i tot la jerarquia de l’estructura demoníaca canvien a cada poble.
Algunes confraries van formar l’Asociación Nacional de Diablos Danzantes de Corpus Christi amb l’objectiu de revalorar una expressió reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per a la UNESCO (2012).
