La mostra proposa un viatge a l’origen de les tradicions més importants (el pessebre, l’estel de Nadal, el Fia-Faia, el Tió, els llums de carrer, els fanalets de Reis o les atxes de barballó) i demostra com, a través del sincretisme, se celebra el Nadal tal i com les cultures precristianes celebraven el solstici d’hivern.
Pessebre monumental
Una de les atraccions destacades de l’exposició és el pessebre monumental de la Fundació Festa Major de Gràcia, un pessebre amb figures de més de 30 centímetres de roba i fang pintades a mà. El pessebre, l’únic d’aquest estil a Gràcia i dels pocs que queden a Barcelona, es podrà visitar fins al 2 de febrer.
La inauguració oficial de l’exposició tindrà lloc el 17 de desembre a les 19.30 hores amb una encesa poètica del pessebre. Membres del teatre amateur gracienc recitaran versos del ‘Poema de Nadal’, de Josep Maria de Sagarra, mentre paral·lelament s’anirà il·luminant el pessebre.
El llegat d’Aureli Capmany
Els organitzadors de l’exposició destaquen que la investigació prèvia a la realització de la mostra “no hagués estat possible sense la feina prèvia dels pares de la cultura popular catalana, entre els que es troba Aureli Capmany”. És per això que la Fundació Festa Major de Gràcia, que celebra el 150è aniversari del seu naixement, acollirà el 19 de desembre (19.30 hores) una conferència sobre el folklorista a càrrec de Montserrat Garrich, comissària de l’any Capmany.
En el mateix acte es presentarà la reedició del primer volum d’una de les obres més rellevants de Capmany. Els impulsors de la reedició del llibre, Xavier Cortadellas i Amadeu Carbó, aprofitaran l’acte per presentar el “Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes”.
En motiu de l’exposició s’estan fent visites guiades per als alumnes de les escoles gracienques amb l’objectiu de difondre les tradicions catalanes i recuperar elements perduts. Així mateix, un cop s’acaben les visites —que ja han fet més de 250 nens i nenes— es fa un taller de fanalets de rebre els reis.
