Però l’any 2009, quatre segles després, el cant va tornar a sonar a Barcelona gràcies als documents que s’havien conservat. La soprano Eulàlia Fantova i el cor de cambra de Francesc Valls, van ser els encarregats de donar una segona vida a aquest gran patrimoni cultural. De fet, el Cant de la Sibil·la és el drama més antic que coneixem, cap al segle X, i sembla que deriva de les homilies nadalenques que volien convèncer els descreguts del retorn de Crist. Fins al segle XIII es cantava en llatí, però de mica en mica es va anar adaptant al català, a l’occità i al francès.
Però com va ser el procés de recuperació d’aquest cant a Barcelona, que ara com ara encara es representa en molts indrets dels Països Catalans? S’explica en un documental que es presenta aquest divendres 19 de febrer a les 11.30 h a la Filmoteca de Catalunya, produït per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat, el Cor Francesc Valls i la col·laboració de la Catedral de Barcelona.
El documental narra el procés de recuperació històrica del Cant de la Sibil·la, els textos originals i la música que l’acompanya, posant també en relleu la voluntat d’estrenar cada Nadal una resposta coral encarregada a un compositor contemporani diferent. Passat i present, història i contemporaneïtat, tradició i modernitat, cant pla i música coral s’uneixen a la perfecció dins d’un mateix espai: la Catedral de Barcelona. El seu cor i la seva trona segueixen essent protagonistes d’aquesta cerimònia aturada l’any 1575 però plenament vigent en l’actualitat.
Des de la seva recuperació l’any 2009, el Cant de la Sibil·la de la Catedral de Barcelona ha esdevingut un dels actes més importants i populars de les festes nadalenques de la ciutat.
