El sega tipik de la república de Maurici és un art tradicional de l’espectacle, emblemàtic de la comunitat criolla de Maurici i molt dinàmic, que es practica en l’entorn familiar amb motiu d’esdeveniments de caràcter privat o en llocs públics amb ocasió de diferents esdeveniments de caràcter col·lectiu. Les cançons del sega tipik, interpretades en to menor, van cobrant de mica en mica un ritme més ràpid al so d’instruments de percussió i marquen el compàs als ballarins que, movent malucs i mans, giren uns entorn d’altres amb passos curts i en formacions variades. Els cantants solistes improvisen les lletres de les seves cançons en llengua criolla, barrejada de vegades amb altres idiomes, al so d’un tambor, una maraca en forma de caixa i un triangle, que imprimeixen al sega tipik el seu ritme característic.
Les lletres de les cançons parlen de l’amor i les dificultats de la vida diària, i en la coreografia dels balls se solen mimar aquests dos temes. Les ballarines llueixen faldilles llargues i enagos i els ballarins van vestits amb pantalons arremangats, camises acolorides i barrets de palla que recorden la indumentària dels seus avantpassats. Els protagonistes principals del sega tipik, és a dir, cantants, ballarins i músics, transmeten els seus coneixements als altres mitjançant l’ensenyament formal o de manera informal mitjançant la imitació i la participació.
Alguns practicants del sega tipik fabriquen també els seus instruments i transmeten els seus coneixements i tècniques de fabricació mitjançant un aprenentatge informal. Representatiu del caràcter pluricultural de la societat mauriciana, el sega tipik transcendeix les barreres culturals i socials, crea la possibilitat de trobades entre les diferents cultures i, per tant, contribueix a unificar els diferents grups de la societat al voltant d’aquest patrimoni cultural comú dels habitants de Maurici.
