En països de l’Àsia Oriental i Sud-oriental amb cultures emanades de societats tradicionalment conreadores d’arròs (Cambotja, Filipines, República de Corea i el Vietnam-, es practiquen rituals i jocs que consisteixen a estirar una corda per propiciar collites abundants i prosperitat. Aquestes pràctiques culturals, que assenyalen el començament d’un nou cicle agrari, contribueixen a fomentar la solidaritat i la diversió entre els membres de les comunitats.
Molts d’aquests rituals i jocs posseeixen també un profund significat religiós. En la majoria de les variants hi participen dos equips, que tiben dels dos extrems d’una soga tractant de portar-la cap al seu costat. El joc, intencionadament, està desproveït de caràcter competitiu, fet que evita tota exaltació de la victòria o la derrota dels participants. Així, es remarca que es tracta d’una pràctica tradicional destinada a promoure el benestar de les comunitats i es recorda als seus membres la importància que té la cooperació mútua. En molts d’aquests jocs es poden observar petjades d’antics rituals agraris que simbolitzen forces de la natura, com el sol i la pluja, i incorporen elements mitològics o cerimònies de purificació.
Habitualment, s’organitzen davant dels ajuntaments o dels temples dels pobles, i estan precedits per la celebració de festes commemoratives en honor de les divinitats locals. La gent gran del poble té un paper actiu en la direcció i organització dels joves, tant pel que fa a la pràctica del joc com pel que fa a la celebració dels rituals que l’acompanyen. Tot plegat, destaca la UNESCO, reforça la unitat, la solidaritat i el sentiment de pertinença i identitat entre els membres de les comunitats.
