Els pastors de Mongòlia practiquen un ritual d’amansiment de les camelles per tal d’aconseguir que acceptin cries acabades de néixer o òrfenes. Tot comença lligant la camella al costat d’una cria, i una persona entona una melodia monòtona acompanyada de gestos i salmòdies. L’ensinistrador canvia de melodia en funció de la reacció de la camella, que al principi pot ser agressiva, i de mica en mica la va amansint fins a aconseguir que es faci seva la cria. El ritual es duu a terme a partir del vespre i exigeix una gran destresa en el tracte amb l’animal, a més de l’art de tocar la flauta o el morin khuur, que és un violí de dues cordes ornamentat amb un cap de cavall.
La majoria de les pastores mongoles saben aplicar tècniques i mètodes d’amansiment, però de vegades es recorre a ensinistradores que són considerades amansidores professionals per practicar aquest ritual quan no hi ha cantadors disponibles en una comunitat. La UNESCO destaca el valor d’aquest ritual com a mitjà simbòlic per crear i mantenir vincles socials entre les famílies nòmades i les seves comunitats. Són els pares i la gent gran de les comunitats els qui ho transmeten als joves.
Ara bé, els canvis socials i culturals han influït negativament en la viabilitat d’aquest element del patrimoni cultural. Avui en dia es prefereix utilitzar la moto com a mitjà de transport en comptes del camell, una realitat que se suma a la creixent emigració als centres urbans. Tot plegat ha provocat una reducció considerable del nombre de pastors i pastores joves, i en conseqüència, una ràpida disminució dels dipositaris d’aquesta pràctica cultural.
